El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a una treballadora a la qual el SEPE havia retirat la prestació per desocupació en considerar que havia accedit a ella de manera fraudulenta.
La sentència conclou que no s’ha demostrat que existís una contractació simulada i confirma que la treballadora tenia dret a cobrar l’atur.
Què ocórrer?
La treballadora prové d’una baixa voluntària del 14 de febrer de 2021, en el Departament d’Educació de la Generalitat en el qual portava treballant des del 1-9-2017 i necessita treballar per a poder estar en situació legal de desocupació, circumstància que concorre quan es fa aquest contracte per aquest empresari que li permet passar a situació legal de desocupació.
Davant aquests fets la Inspecció de Treball va sospitar que el contracte podia haver-se signat únicament perquè la treballadora pogués accedir a la prestació per desocupació. Aquesta sospita es basava, principalment, en la curta durada del contracte, en què l’empresari no havia contractat abans altres treballadors i en què l’empleada venia d’una baixa voluntària en la seva anterior ocupació.
A partir d’aquesta interpretació, el SEPE va decidir extingir la prestació amb efectes retroactius i va reclamar a la treballadora la devolució de 4.534,93 euros, en considerar que havia cobrat aquesta quantitat de manera indeguda i va imposar una sanció a l’empresari.
Davant la decisió de la inspecció de treball, l’empresari va interposar demanda en defensa dels seus interessos.
Què han decidit els Tribunals?
La primera demanda es va tramitar davant el Jutjat social de Lleida. La Sentència va concloure que no s’havia acreditat la contractació fraudulenta, perquè no consta que la treballadora hagués sol·licitat la prestació de desocupació i que es va poder comprovar quan l’inspector efectua la visita al juny de 2021, i si que va iniciar una nova prestació de serveis, per la qual cosa no procedeix establir que la contractació va ser fraudulenta.
La part demandada (Inspecció de Treball i Seguretat Social) van recórrer la Sentència confirmant la part dispositiva anterior.
Tant el Jutjat social de Lleida com el TSJ de Catalunya van entendre que no hi havia proves suficients per a afirmar que el contracte fos fals o que s’hagués fet únicament per a cobrar l’atur.
El tribunal recorda que el frau no pot donar-se per fet: ha de demostrar-se. En aquest cas, els indicis assenyalats per la Inspecció podien generar dubtes, però no eren suficients per a concloure que existís un acord fraudulent entre la treballadora i l’empresari.
A més, es va tenir en compte que la treballadora sí que va prestar serveis durant aquests cinc dies com a ajudant de cuina i que, en finalitzar el contracte, va cobrar el salari corresponent.
A partir d’aquesta interpretació, el SEPE va decidir extingir la prestació amb efectes retroactius i va reclamar a la treballadora la devolució de 4.534,93 euros, en considerar que havia cobrat aquesta quantitat de manera indeguda i va imposar una sanció a l’empresari.
Davant la decisió de la inspecció de treball l’empresari va interposar demanda en defensa dels seus interessos.
Per què és important aquesta sentència?
Aquesta resolució és rellevant perquè deixa clar que no n’hi ha prou que una contractació resulti sospitosa per a retirar una prestació per desocupació. L’Administració ha d’acreditar amb proves suficients que el contracte va ser simulat o que va existir un acord entre empresa i treballador per a obtenir indegudament l’atur. En aquest cas, al no haver-se provat el frau, el TSJ de Catalunya confirma el dret de la treballadora a percebre la prestació per desocupació i rebutja que hagi de retornar els 4.534,93 euros reclamats pel SEPE.
Al final del contracte, l’empleada va cobrar el seu salari. A més, el tribunal dona rellevància a una sentència prèvia que anul·lava la sanció imposada a l’empresari, considerant que la contractació va ser real i lícita. La part demandada (Inspecció de Treball i Seguretat Social) van recórrer la Sentència confirmant la part dispositiva anterior.
Tant el Jutjat social de Lleida com el TSJ de Catalunya van entendre que no hi havia proves suficients per a afirmar que el contracte fos fals o que s’hagués fet únicament per a cobrar l’atur.
El tribunal recorda que el frau no pot donar-se per fet: ha de demostrar-se. En aquest cas, els indicis assenyalats per la Inspecció podien generar dubtes, però no eren suficients per a concloure que existís un acord fraudulent entre la treballadora i l’empresari.
A més, es va tenir en compte que la treballadora sí que va prestar serveis durant aquests cinc dies com a ajudant de cuina i que, en finalitzar el contracte, va cobrar el salari corresponent.
A partir d’aquesta interpretació, el SEPE va decidir extingir la prestació amb efectes retroactius i va reclamar a la treballadora la devolució de 4.534,93 euros, en considerar que havia cobrat aquesta quantitat de manera indeguda i va imposar una sanció a l’empresari.
Davant la decisió de la inspecció de treball l’empresari va interposar demanda en defensa dels seus interessos.
En resum, el TSJ de Catalunya conclou que la treballadora tenia dret a cobrar l’atur perquè no es va demostrar que el seu contracte fos fraudulent. La sentència recorda una idea clau: les sospites no basten per a retirar una prestació; el frau ha de provar-se.
La part demandada (Inspecció de Treball i Seguretat Social) van recórrer la Sentència confirmant la part dispositiva anterior.