Domenech Delsors Advocats ha obtingut una sentència estimatòria, dictada el 10 de juliol de 2026 pel Jutjat social número 22 de Barcelona, enfront de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) en matèria de complement per a la reducció de la bretxa de gènere en pensions, en un supòsit especialment rellevant per la seva dimensió jurídica i social.
Què s’entén per complement de bretxa de gènere?
Abans d’avançar en l’anàlisi de la resolució, aclarir què és i per a què serveix aquest complement.
El complement per a la reducció de la bretxa de gènere és una ajuda econòmica de la Seguretat Social espanyola. El seu objectiu és compensar el perjudici en la carrera professional que sofreixen (majoritàriament) les dones per dedicar-se a cura dels fills.
La resolució reconeix que, en determinades circumstàncies familiars excepcionals, el dret al complement no pot analitzar-se des d’una lectura purament formal o literal de la norma, sinó atenent la seva veritable finalitat: compensar l’impacte que la criança i les cures han tingut en la carrera professional dels qui els van assumir.
Quin és el cas concret?
El cas: una maternitat exercida durant anys i posteriorment formalitzada.
L’assumpte partia d’una situació familiar singular: la persona sol·licitant havia assumit durant anys la tutela, convivència, compte, educació i atenció integral d’un menor que havia quedat orfe de tots dos progenitors. Aquesta relació, mantinguda de forma continuada des de la minoria d’edat, va ser posteriorment formalitzada mitjançant adopció judicial.
L’INSS va rebutjar computar a aquest fill a l’efecte del complement, en considerar que l’adopció s’havia constituït amb posterioritat al fet causant de la pensió.
No obstant això, el Jutjat social número 22 de Barcelona ha estimat la demanda, apreciant que la realitat familiar i de cures existent des d’anys enrere havia de ser jurídicament rellevant.
La sentència subratlla que el debat no era fàctic —la convivència, criança i dedicació estaven acreditades—, sinó estrictament jurídic: determinar si una situació de cura estable, equiparable materialment a una relació maternofilial i posteriorment reconeguda mitjançant adopció, podia quedar exclosa del complement per una interpretació merament formal de l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social.
Què estableix l’article 60 LGSS?
La clau jurídica: interpretar l’article 60 LGSS conforme a la seva finalitat.
L’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social regula el complement per a la reducció de la bretxa de gènere i estableix, com a regla general, que es computaran els fills o filles nascuts amb vida o adoptats amb anterioritat al fet causant de la pensió.
La importància d’aquesta sentència resideix en què el Jutjat no es limita a una lectura automàtica del requisit formal, sinó que realitza una interpretació finalista i constitucionalment orientada del precepte. La resolució raona que excloure el còmput d’un fill en un supòsit en el qual la persona beneficiària va assumir durant anys funcions reals de maternitat, tutela, convivència i cura suposaria desconèixer la raó de ser del complement.
En paraules de la pròpia sentència, l’adopció no va crear en aquest cas una realitat familiar nova, sinó que va donar forma jurídica a una relació maternofilial ja existent durant molts anys. Per això, la resolució considera que la finalitat del complement —reduir la bretxa de gènere derivada de la incidència de les cures en la carrera professional— exigeix atendre la realitat material de la criança i no únicament al moment formal de constitució de l’adopció.
Pot aquesta Sentència donar fonament a altres realitats?
Aquesta sentència és especialment significativa perquè reconeix que les estructures familiars no sempre encaixen de manera perfecta en categories jurídiques rígides. Existeixen suposats en els quals la criança, la tutela i l’assumpció efectiva de responsabilitats parentals precedeixen durant anys al reconeixement formal de la filiació adoptiva.
La resolució posa en valor que el Dret de la Seguretat Social no pot romandre aliè a aquestes realitats quan la finalitat de la prestació està directament connectada amb les cures. En aquest sentit, el pronunciament obre una via rellevant per a defensar que el complement de bretxa de gènere ha d’aplicar-se atesa la funció protectora de la norma i a la realitat efectiva de la vida familiar.
El criteri judicial resulta també rellevant perquè evita que una interpretació excessivament formalista produeixi un resultat contrari a la finalitat d’igualtat que inspira el complement. La bretxa de gènere en les pensions no neix d’una dada registral, sinó de trajectòries vitals i professionals condicionades per la dedicació a les cures.
Quin és el valor pràctic de la Sentència?
La sentència confirma que, en matèria de Seguretat Social, és possible impugnar resolucions administratives que deneguen drets mitjançant una aplicació rígida de la norma quan existeixen elements jurídics i familiars que justifiquen una interpretació més d’acord amb la seva finalitat.
Per al nostre despatx, aquesta resolució té una especial rellevància perquè reforça tres idees fonamentals:
- La realitat de les cures importa jurídicament. No n’hi ha prou amb examinar la situació des d’una perspectiva formal si durant anys va existir una relació efectiva de criança, convivència i responsabilitat familiar.
- El complement de bretxa de gènere ha d’interpretar-se conforme a la seva finalitat. El seu objectiu és compensar l’impacte que la dedicació als fills i filles ha tingut en la carrera professional i, per tant, en la pensió.
- Les situacions familiars excepcionals mereixen una resposta jurídica ajustada a la realitat. La tutela prolongada, la convivència estable i la posterior adopció poden constituir elements determinants per a defensar el reconeixement del dret.
Pot estendre’s aquest criteri a altres àmbits?
Encara que la sentència resol un cas concret sobre el complement de bretxa de gènere, el seu raonament pot tenir interès més enllà d’aquest supòsit específic. La clau no està a traslladar automàticament el resultat a qualsevol cas, sinó en la idea jurídica que sosté la resolució: quan una norma té una finalitat protectora, la seva aplicació no hauria de quedar desconnectada de la realitat material que pretén protegir.
En tot cas, la possible extensió d’aquest raonament exigirà analitzar cada supòsit de manera individual: la durada de la relació de cura, la seva estabilitat, la convivència, la documentació disponible, la finalitat de la norma aplicable i l’existència d’una connexió real entre les cures assumides i el dret reclamat.
El nostre compromís.
Des del nostre despatx continuarem defensant els drets de les persones enfront d’interpretacions administratives que no tinguin en compte la finalitat social i protectora de les normes de Seguretat Social.
Aquesta sentència suposa un pas rellevant en la protecció dels qui han assumit responsabilitats familiars reals i en la consolidació d’una interpretació del complement de bretxa de gènere més justa, més social i coherent amb el principi d’igualtat.