El passat 13 de juliol de 2026 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (DOGC núm. 9706, de 13 de juliol) que va entrar en vigor el dia 14 de juliol de 2026.
La nova Llei, ha introduït diverses modificacions en l’àmbit dels tributs cedits gestionats per l’Agència Tributària de Catalunya. Concretament, respecte a l’impost sobre successions i donacions i a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, ha establert diverses mesures que van entrar en vigor el 14 de juliol de 2026.
Una de les modificacions de més importància és la modificació de l’Impost sobre Successions i Donacions i en concret en la tributació de les donacions per causa de mort amb transmissió de present.
Com es concreta la reforma?
S’elimina l’article 632-1.4 del llibre sisè del Codi tributari de Catalunya, que establia que a aquestes transmissions els eren aplicables les reduccions pròpies de les donacions i no les corresponents a les successions.
En conseqüència, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, les donacions per causa de mort amb transmissió de present, que tributen per l’impost sobre successions, poden beneficiar-se de les reduccions previstes per a les adquisicions per causa de mort.
De què tracta aquesta figura del codi civil de Catalunya?
Una donació per causa de mort amb transmissió de present és una figura complexa i una miqueta abstracta. Es tracta d’una figura jurídica regulada en l’article 432-1 del Codi Civil de Catalunya. Consisteix en aquell acte (jurídic) en el qual una persona lliura un bé a una altra en vida, però amb la finalitat i els efectes propis d’una herència o llegat.
Quines són les seves característiques?
- La primera, que el lliurament de la possessió és immediata (transmissió de present). El donatari rep la possessió i la propietat del bé en vida del donant, i no quan aquest mori.
- La segona i molt important és que, encara que la possessió i la propietat es reben en el present, l’operació està pensada per a tenir efecte definitiu després de la mort del donant. Està subjecta a la condició que el donatari sobrevisqui al donant i al fet que el donant no la revoqui.
- La tercera és que el donant pot revocar la donació en qualsevol moment abans de la seva defunció, igual que si es tractés d’un testament.
En què consisteix la reforma?
Des del 14 de juliol de 2026, aquestes operacions poden accedir a les reduccions previstes per a les adquisicions per causa de mort, sempre que concorrin els corresponents requisits legals. La reforma elimina una diferència de criteri que havia generat incertesa i converteix aquesta figura en una alternativa que mereix ser analitzada dins de determinades planificacions successòries.
Les donacions en vida (inter vivos), històricament han tingut menor marge de reduccions generals que les successions, tributant habitualment per una tarifa reduïda pròpia (del 5% al 9% per a familiars dels grups I i II), excepte en casos específics com a negocis o participacions d’empresa familiar.
Des del 14 de juliol de 2026, aquestes operacions poden accedir a les reduccions previstes per a les adquisicions per causa de mort, sempre que concorrin els corresponents requisits legals. La reforma elimina una diferència de criteri que havia generat incertesa i converteix aquesta figura en una alternativa que mereix ser analitzada dins de determinades planificacions successòries.
L’article 632-1.4 del Llibre sisè del Codi tributari de Catalunya establia que, quan en una donació per causa de mort es pactava la transmissió immediata de la propietat, resultaven aplicables les reduccions pròpies de les donacions. Al mateix temps, impedia aplicar les reduccions establertes per a les adquisicions per causa de mort.
Aquesta contradicció aparent podia traduir-se en una tributació diferent de la corresponent a una adquisició hereditària, malgrat la naturalesa successòria de la figura.
La diferència de criteris dificultava conèixer anticipadament quines serien les conseqüències fiscals d’utilitzar aquesta eina successòria.
La Llei 11/2026 redueix precisament aquesta bretxa en permetre que les donacions mortis causa amb lliurament en vida es beneficiïn del paraigua de reduccions de l’impost de successions.
El canvi legislatiu s’acompanya a més d’un nou criteri administratiu de l’Agència Tributària de Catalunya. La Resolució 3/2026, de 14 de juliol, abandona el criteri anterior i alinea el tractament d’aquestes operacions amb la seva consideració com a adquisicions per causa de mort.
Què significa que tributin com una adquisició per causa de mort?
El canvi no suposa que les donacions mortis causa estiguin exemptes de tributació. L’adquisició continua estant sotmesa a l’Impost sobre Successions i Donacions. La diferència es troba fonamentalment en les regles i beneficis fiscals que poden utilitzar-se per a calcular la base liquidable i, posteriorment, la quantitat que ha de satisfer-se.
La normativa catalana contempla reduccions per diferents circumstàncies personals i per l’adquisició de determinats tipus de béns. Entre altres qüestions, existeixen beneficis relacionats amb el parentiu i amb uns certs béns empresarials o patrimonials, cadascun sotmès a les seves pròpies condicions.
Per això, l’efecte econòmic de la reforma no serà idèntic per a totes les operacions. Haurà d’analitzar-se quins béns es transmeten, qui és el beneficiari i quines reduccions poden aplicar-se en funció de les circumstàncies concretes.
El canvi pot reduir, o no reduir la tributació
La diferència entre aplicar les reduccions corresponents a les donacions ordinàries i utilitzar les previstes per a les adquisicions per causa de mort pot ser significativa. El règim successori català contempla determinats beneficis fiscals que poden reduir de manera important la base sobre la qual es calcula l’Impost sobre Successions.
Per exemple, el parentiu entre el donant i el beneficiari pot resultar determinant. També pot ser rellevant que la transmissió afecti determinats elements patrimonials vinculats a una activitat econòmica, participacions empresarials o altres béns per als quals la normativa contempli reduccions específiques.
No obstant això, no pot afirmar-se de manera general que una donació mortis causa resulti sempre fiscalment més favorable després de la reforma. Els beneficis fiscals estan sotmesos a requisits i, en alguns casos, a obligacions posteriors de manteniment dels béns o de continuïtat de determinades activitats.
Per tant, no hauria de triar-se entre una donació ordinària i una donació per causa de mort atenent exclusivament la seva possible tributació.
Han d’analitzar-se també les conseqüències civils, el grau de control que desitja mantenir el titular sobre el patrimoni i la finalitat perseguida amb l’operació.
Tal com hem assenyalat, una de les característiques més rellevants d’aquest acte és la revocabilitat, i això la fa inconfusible enfront d’una transmissió ordinària irrevocable.
En determinats suposats, encara que s’hagi pactat una transmissió immediata de la propietat, l’adquisició pot trobar-se sotmesa a condició resolutòria vinculada a la revocació pel donant o al fet que el donatari mori abans que est.
Amb aquesta figura jurídica ens podem beneficiar d’una transmissió actual vinculada a la supervivència a la voluntat i supervivència de les parts i a més revocable.
Aquest element pot resultar especialment interessant en determinats processos de planificació patrimonial.
Les donacions per causa de mort poden resultar útils en determinats suposats, però no substitueixen automàticament altres actes jurídics, com poden ser els Pactes Successoris. Cada figura respon a una estructura jurídica diferent i produeix conseqüències distintes que cal valorar i ponderar atenent la finalitat buscada.
Que ocorre si la successió es va planificar abans de l’entrada en vigor de la reforma?
Les persones que haguessin plantejat la seva successió abans de la reforma poden trobar-se que les circumstàncies fiscals han canviat. Una operació que sota el règim anterior presentava una tributació menys favorable pot merèixer ara una nova valoració, especialment quan s’havia considerat la possibilitat de realitzar una donació per causa de mort amb transmissió de present.
Això no significa que les planificacions existents hagin de modificar-se automàticament sinó únicament si la seva decisió va estar condicionada en la impossibilitat d’aplicar determinades reduccions pròpies de les adquisicions mortis causa.