El delicte de coaccions i el tall de subministraments.
Una de les majors preocupacions dels propietaris d’un habitatge buit és que els “okupin” l’immoble, i a partir d’aquí, l’obligació de continuar pagant els subministraments bàsics als okupes (aigua, gas, llum, etc.). Fins a data recent, el titular que deixava de pagar els subministraments bàsics en el moment en el qual una altra persona aplanava un immoble incorria en un delicte de coaccions. Aquest era el criteri mantingut fins a data recent pels nostres Tribunals de Justícia. Els propietaris d’habitatges “okupats” es trobaven doncs en una situació profundament injusta. Encara que la seva propietat havia estat usurpada, no podien tallar els subministraments sense arriscar-se a una denúncia penal per coaccions.
I el més paradoxal: havien de continuar pagant els rebuts d’aigua, llum o gas, amb el risc que l’impagament generés deutes o afectés el subministrament de l’immoble un cop recuperat. En altres paraules, el sistema protegia l’okupa i deixava al propietari indefens, carregant amb despeses dels quals no es beneficiava i sense eines reals per a recuperar el seu habitatge.
Conscients del clar desequilibri i desprotecció en el qual es trobava el propietari els jutges membres de l’Audiència Provincial de Barcelona, amb la premissa que s’havien d’unificar criteris en algunes qüestions penals, en les quals estaven inclosos els criteris d’actuació per a les ocupacions d’habitatge, la usurpació i la violació de domicili, els magistrats de l’Audiència de Barcelona han unificat criteris d’actuació en relació amb les ocupacions d’habitatge (usurpació i violació de domicili).
Dues resolucions han propiciat aquest canvi de criteri:
- Resolució de l’Audiència Provincial de Girona (novembre 2024): “El tall de subministraments d’una finca ocupada il·legalment en cap cas pot ser considerat delicte de coaccions”.
- Resolució de l’Audiència Provincial de Barcelona (març 2025): “El titular d’una finca ocupada no té obligació de mantenir l’alta dels subministraments ni de pagar els mateixos”.
Amb aquestes resolucions es consolida el nou criteri: segons alguns tribunals el tall de subministraments en immobles ocupats sense cap títol legítim no constitueix un delicte penal, sempre que es cometi sense violència i a través dels canals legals (companyies subministradores).
L’acord subratlla que, almenys a la província de Barcelona, si el propietari d’un immoble ocupat talla els subministraments bàsics de l’habitatge (aigua, llum, gas) no estarà cometent un delicte de coaccions, sempre que els ocupants no tinguin cap dret legítim sobre l’habitatge.
Aquesta despenalització serveix per a tots els casos?
És important assenyalar que aquesta protecció només s’aplica a ocupacions il·legals pures: aquells casos en els quals els ocupants mai han tingut cap contracte, títol o autorització per a residir en l’habitatge. En canvi, no s’aplica als anomenats “inquiokupas”: inquilins que van accedir legalment mitjançant contracte de lloguer, però que han deixat de pagar. En aquests casos, el procediment correcte continua sent el desnonament judicial per impagament. Tallar els subministraments en aquests casos sí que pot ser constitutiu de delicte.
Com hem d’actuar?
Encara que la nova doctrina és favorable, no ho val tot. És essencial actuar amb prudència:
- No tallar físicament els subministraments manipulant comptadors, vàlvules o instal·lacions. Això sí que pot constituir coacció o fins i tot danys.
- El camí idoni està en funció de sol·licitar la baixa dels subministraments a través de les companyies corresponents acreditant que l’habitatge és objecte d’ocupació il·legal.
S’aplicarà aquesta doctrina en tota Espanya?
De moment, aquest criteri només ha estat aplicat a Catalunya. No obstant això, és molt probable que altres Audiències del país adoptin postures similars, i que el Tribunal Suprem acabi unificant doctrina en l’àmbit nacional. Molts jutges ja han expressat la seva preocupació pel desequilibri legal que sofrien els propietaris, per la qual cosa aquesta línia jurisprudencial podria estendre’s ràpidament.
En conclusió, si bé és una victòria parcial, és molt significativa, doncs, encara que l’ocupació il·legal continua sent un fenomen complex i difícil d’erradicar, aquesta nova doctrina suposa una eina legal clau per als propietaris. Els propietaris deixen d’estar penalment exposats si tallen els subministraments legalment, propiciant alleujar la càrrega econòmica generada i al mateix temps recuperen un mínim control sobre la seva propietat. És clar que aquestes actuacions no substitueixen als processos judicials necessaris per a recuperar l’immoble, però marquen un abans i un després en la manera d’enfrontar-se a aquest problema.
Una bona notícia que retorna una mica de justícia i de sentit comú al sistema legal.