Llei orgànica 1/2025 de Mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia.
En els últims dies, nombrosos mitjans s’han fet eco de l’allau de demandes presentades en els jutjats civils per a evitar els nous requisits processals que, des del dia 3 d’abril, resulten exigibles en gran part dels procediments civils.
Aquesta situació s’explica pels nombrosos canvis introduïts per la nova Llei, que suposen una autèntica segona revolució en la forma de conducta.
Entre els més destacables és la incorporació dels anomenats “mitjans adequats de solució de controvèrsies (d’ara endavant, MASC) com un requisit de procedibilitat en l’àmbit civil, amb el propòsit d’incentivar la resolució extrajudicial de conflictes, reduir la saturació dels jutjats i promoure alternatives que descongestionin el sistema judicial.
Així es justifica en el preàmbul de la Llei:
“Han passat més de trenta-cinc anys des que la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, dugués a terme una “revolució-evolució” de l’organització territorial del Poder Judicial, a més, malgrat les nombroses reformes d’aquest cos legal, no hi ha hagut un canvi substancial en l’organització dels tribunals pel que fa a la seva planta i demarcació, atès que s’ha mantingut la divisió territorial des del municipi com a element bàsic, i la consideració que els jutjats són el primer graó d’accés a la Justícia, i els tribunals, ens col·legiats d’organització i enjudiciament, constitueixen un graó superior. Aquest model d’organització judicial, en el seu moment, responia a les necessitats d’una societat que res té a veure amb la societat espanyola d’avui, que és molt més complexa a nivell social, econòmic, tecnològic, d’infraestructures, i, sobretot, donat l’augment dels conflictes judicials. En conseqüència, aquest model organitzatiu ha quedat obsolet, i ha vingut provocant disfuncions i insuficiències estructurals en l’àmbit de l’Administració de Justícia que és necessari corregir, perquè s’ha produït una pèrdua de confiança en el sistema per part dels ciutadans.”
Els MASC han estat concebuts amb la intenció de disminuir significativament la litigiositat en l’àmbit civil, promovent solucions consensuades entre les parts que evitin la necessitat de recórrer als tribunals i, al mateix temps, alleugerir la càrrega de treball que enfronten els jutjats d’aquesta jurisdicció. Aquest mecanisme busca no sols resoldre conflictes de manera més ràpida i eficient, sinó també fomentar una cultura de diàleg, negociació i entesa mútua entre els litigants, contribuint a una justícia més accessible i menys adversària.
La Llei Orgànica 1/2025 ofereix diferents mitjans aptes de resolució de conflictes per via no judicial: mediació, conciliació, acudir a l’opinió neutral d’una persona experta independent, si es formula una oferta vinculant confidencial, si s’empra qualsevol altre tipus d’activitat negociadora, reconeguda en aquesta o altres lleis, estatals o autonòmiques, quan l’activitat negociadora es desenvolupi directament per les parts, o entre els seus advocats o advocades sota les seves directrius i amb la seva conformitat, o quan es recorri a un procés de dret col·laboratiu.
Una de les novetats de major transcendència, es concreta en el fet que aquests mitjans es converteixen en un requisit de procedimentalisme, fins al punt que la seva no acreditació es converteix en causa d’inadmissió de la demanda.
La mateixa Llei orgànica 1/2025, eximeix algunes matèries de la realització d’una activitat prèvia negociadora. Aquestes matèries aquestes taxades i entre elles destaquem:
- de drets fonamentals;
- l’adopció de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat;
- la filiació, paternitat i maternitat;
- la tutela sumària de la tinença o de la possessió d’una la tutela judicial civil cosa o dret per qui hagi estat despullat d’elles o pertorbat en el seu gaudi;
- la pretensió que el tribunal resolgui, amb caràcter sumari, la demolició o enderrocament d’obra, edifici, arbre, o qualsevol altre objecte anàleg en estat de ruïna i que amenaci causar danys a qui demandi;
- o el judici canviari.
És a dir, en processos com a desnonaments per ocupació en precari o accions de tutela de possessió, el requisit de MASC no resulta exigible a causa de la impossibilitat pràctica d’identificar o localitzar al requerit, la qual cosa faria inviable qualsevol intent de negociació prèvia.
És molt important tenir en compte que l’intent de negociació ha de ser real i creïble, no pot ser fictici. Per això, s’exigeix que les actuacions negociadores siguin documentades. Els requisits de documentació són diferents en funció del sistema utilitzat.
L’article 10 de la Llei Orgànica 1/2025 exigeix que l’intent de MASC s’acrediti mitjançant prova documental fefaent, preferentment a través de mitjans com el burofax, el requeriment notarial o el correu certificat amb justificant de recepció, que ofereixen certesa sobre l’enviament i la recepció, havent d’existir una intenció d’evitar el litigi per part de l’empresari demandant. Aquests mètodes garanteixen que l’esforç de negociació sigui verificable i objectiu, evitant controvèrsies sobre la seva existència o abast. L’elecció d’aquests instruments reflecteix la necessitat de claredat i formalitat en un requisit que condiciona l’accés a la via judicial.
El principi pro actione assegura que l’accés a la justícia no quedi supeditat a la col·laboració o resposta del requerit, cosa que permet que es considerin prou els esforços raonables del demandant per a acreditar l’intent de MASC, fins i tot si no hi ha contestació. Això protegeix la part activa de possibles maniobres obstruccionistes i reforça la idea que el compliment del requisit depèn de la iniciativa de l’actor, no de la voluntat del contrari. Així, s’evita que el sistema es torni excessivament rígid o dependent de factors externs al control del demandant.
El correu electrònic es considera un mig vàlid per a acreditar l’intent de MASC sempre que les parts l’hagin pactat prèviament com a canal habitual de comunicació o ho hagin utilitzat de manera reiterada, amb un mínim de tres intercanvis en els sis mesos anteriors al conflicte. Aquesta condició assegura que l’ús de l’email sigui consensual i habitual, evitant el seu ús arbitrari o improvisat. L’acceptació del correu electrònic com a eina vàlida modernitza el procediment i l’alinea amb les dinàmiques actuals d’interacció entre les parts.
Per a acreditar l’intent mitjançant correu electrònic, n’hi ha prou amb presentar el justificant d’enviament generat pel sistema i, si està disponible, una resposta del destinatari que confirmi la recepció del missatge. En absència de resposta, el demandant ha de complementar la prova amb elements addicionals, com a captures de pantalla, confirmacions de lectura o testimoniatges que evidenciïn el lliurament efectiu. Aquesta exigència busca garantir la fiabilitat del mig electrònic, equilibrant la seva flexibilitat amb la necessitat de certesa processal.
L’article 9 de la Llei Orgànica 1/2025 consagra la confidencialitat com un principi rector de les negociacions en el marc dels MASC, limitant el seu ús en el procés judicial a dades objectives —com a dates o mitjans emprats— sense permetre la revelació del contingut detallat de les converses.
La pretensió d’aquest article no és una altra que informar a grans trets d’un canvi legislatiu important que a priori cregui dubtes sobre si aquest canvi aconseguirà donar els fruits desitjats quant a l’agilitació de descongestió dels jutjats.
A partir de la nova reforma la intervenció d’un advocat en la negociació serà imprescindible a fi de donar compliment a les normes de procedimentalisme i els drets que atenen les parts en aquesta negociació prèvia que haurà d’estar degudament documentada.