Contràriament al Dret comú, el Dret Civil Català és pioner en la protecció de la lliure voluntat del testador, com més endavant expliquem i com ha confirmat una recent Sentència que, llegida en sentit contrari, ho reafirma.

Què és la institució de les legítimes

Comencem per explicar en què consisteix la institució de les legítimes: Les legítimes és l’obligació d’atribuir una quantitat determinada dels béns a determinats familiars, els legitimaris. Però les legítimes tenen una excepció:  el desheretament, i aquí és on trobem la diferència entre el dret civil català i el dret civil comú.

Recentment, s’ha publicat a la premsa una sentència del Tribunal Suprem establint que la falta de relació entre familiars, per exemple en el cas de la Sentència, la falta de relació amb entre els avis i les netes per falta de relació des de la mort prematura del seu fill, no és una causa suficient per desheretar. Però si apliquéssim el dret civil català, sí que ho seria. A continuació us ho expliquem.

La Sentència 419/2022 dictada pel Tribunal Suprem el passat 24 de maig de 2022 ha dictaminat que la falta de relació, indiferència de tracte o distanciament familiar entre el causant (l’atorgant del testament) i el legitimari (o també anomenat hereu forçós: fills en cas de pares, també al revés pares respecte de fills premorts sense descendència, nets en cas d’avis amb pares premorts, etc.) no és una justa causa per desheretar-lo i que és necessària una justificació acreditada d’haver existit una conducta activa com el maltractament psicològic o haver proferit injúries de paraula (per exemple), i sempre manifestant-ho degudament al testament i inclús amb informes mèdics o pericials.

El Tribunal considera que per més dolor que pugui causar la separació o manca de contacte entre familiars no és motiu suficient que justifiqui un desheretament.

A qui s’aplica el dret comú i a qui s’aplica el dret català?

Ara bé, a qui s’aplica el dret comú i el dret català? Ens ho diu la Llei:  s’aplica el dret català als ciutadans que tinguin el veïnatge a Catalunya el qual s’adquireix per

• naixement de pares que tinguin veïnatge a Catalunya,
• per adopció,
• per residència durant dos anys sempre que l’interessat manifesta la seva voluntat,
• o bé per residència continuada durant deu anys

i sempre en cas de dubte, preval la del lloc de naixement.

El Codi Civil de Catalunya estableix ben clarament en el seu article 451-17.2 que la simple manca de relació és causa més que suficient per desheretar algú. La norma catalana estableix

«Són causes de desheretament: e) L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari».

És a dir, a Catalunya és possible atorgar testament desheretant completament a algú només manifestant que no hi ha hagut relació entre l’atorgant i el familiar perquè aquest últim no l’ha volguda mantenir.

Característiques de la legislació catalana en matèria d’herències

Així doncs, la legislació pròpia catalana protegeix més el testador que no pas el legitimari (al contrari que la legislació comuna), donant-li alta transcendència a la relació entre familiars, fent gairebé obligatori per fills i nets, mantenir tracte amb els seus pares i avis a fi i efecte de poder rebre, com a mínim, la legítima.

Recordem que el fet de desheretar no significa no nomenar hereu el fill, per exemple, sinó que va molt més enllà, desheretar suposa eliminar el dret dels hereus forçosos a percebre inclús la legítima, que és el 25% del valor de l’herència, és a dir, quedar-se sense absolutament res.

Per tant, un pare pot no instituir hereu el seu fill, però si no du a terme cap manifestació especial en el testament, aleshores el fill té garantida la legítima que li correspongui, que li haurà d’abonar l’hereu designat.

En conclusió, malgrat la nova sentència del Tribunal Suprem, aquesta no afecta Catalunya, on es podrà continuar desheretant els legitimaris pel simple fet de no mantenir relació familiar, sense haver d’acreditar una conducta activa negativa per part del legitimari cap al causant.

Si teniu alguna pregunta o qüestió a l’hora de confeccionar el vostre testament o d’interpretar-lo, en cas de ser hereu o legitimari, poseu-vos en contacte amb el nostre despatx i us assessorarem.

També us pot interessar

La entrada En quines circumstàncies es pot desheretar a un familiar proper? se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

També són nombrosos els casos on l’absència de testament porta a moltes discussions i divisions familiars amb criteris contraposats. I aquest fet no es produeix solament en els casos en què l’herència és econòmicament important, sinó també quan es tracta de béns molt benvolguts però on el valor econòmic dels quals no és transcendent.

El testament és l’expressió de la voluntat del testador sobre els seus béns, és l’eina per la qual la persona manifesta com i a qui es repartiran els seus béns i per tant la millor manera d’evitar conflictes familiars no deixant res a l’atzar.

El testament facilita el camí als hereus i assegura al testador que es complirà la seva voluntat en els termes que tingui per disposat, ja que serà obligat acatar la seva voluntat.

Si no existeix testament, ha de tramitar-se la Declaració d’Hereus, procés que després de l’entrada en vigor de la Llei de Jurisdicció Voluntària de l’any 2015, s’ha ampliat de manera que no solament els ascendents, descendents i cònjuge puguin acudir al Notari per realitzar la declaració d’hereus, sinó també els col·laterals (germans, fills de germans i altres parents). L’herència, en aquests casos, es repartirà seguint les regles legals establertes.

Fer testament és beneficiós per a totes les parts implicades, i no solament perquè evita discussions, sinó sobretot perquè el testador decideix la destinació futura i als hereus dels seus béns.

És important adequar el testament a la realitat de cada moment tenint molt en compte que sempre pot modificar-se: és a dir, no ha de tractar-se com un document únic, sinó que pot modificar-se al llarg dels anys. Referent a això és important tenir en compte que el testador no és absolutament lliure sinó que existeixen hereus forçosos, els legitimaris, que són els destinataris imposats per Llei.

A Catalunya la legítima suposa una quantia del 25% de l’herència i són legitimaris els fills i descendents a falta dels pares.

La importància del testament queda majorment reforçada en aquest punt i on el Codi Civil de Catalunya és pioner. Després de l’entrada en vigor del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, es pot desheretar a un fill o progenitor si no hi ha hagut relació familiar entre ells de forma continuada sempre que sigui per una causa exclusivament imputable al legitimari. I a més per altres causes com la denegació d’aliments en els casos en què existeix l’obligació legal de prestar-los-hi, el maltractament greu al testador, i la indignitat, establertes per l’article 412-3 del Codi Civil de Catalunya.

Desheretar a un fill o progenitor si no hi ha hagut relació familiar entre ells de forma continuada, s’ha afegit a la Llei, tristament, a causa d’un molt actual fenomen social real: la solitud de progenitors que no tenen relació amb els seus fills durant anys, i que no desitgen deixar-los cap herència. Encara que ha d’afegir-se que aquesta causa de desheretament, de moment, és aplicable únicament a Catalunya.

Per tot això recomanem que qualsevol persona emeti la seva voluntat, de la forma que consideri, i destini el seu patrimoni de la forma que desitgi, no havent de posposar aquesta última voluntat per a un últim moment. El testament pot ser modificat quantes vegades es desitgi i consideri oportú, atenint-nos a les circumstàncies i esdeveniments que es vagin desenvolupant.

Si encara té dubtes, sol·liciti cita per mail a dom@domenech-advocats.com.

La entrada Fer testament, tot són avantatges. Fins i tot és possible desheretar. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.