Es tracta d’una reforma d’ampli calat la finalitat del qual és harmonitzar i ordenar la legislació concursal que des del 2003 ha estat reformada fins a 28 vegades.

Aquest nou text, és la transposició de la directiva europea de reestructuració i insolvència, Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per a augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132 del Parlament Europeu i del Consell, sobre determinats aspectes del Dret de societats (Directiva sobre reestructuració i insolvència).

La reforma, que s’emmarca en els sistemes d’insolvència, posa fi al règim transitori de moratòria concursal posat en marxa per a respondre a l’impacte de la pandèmia que ha permès protegir la indústria en un context extraordinari.

Com a norma, els sistemes d’insolvència tenen com a objectiu en el cas d’activitats econòmicament viables però amb dificultats financeres, tractar de facilitar la reestructuració del passiu garantint els drets dels creditors i la continuïtat de l’empresa.

En el cas d’activitats inviables, el procediment tracta d’extreure el major valor dels actius per a retornar als creditors el major percentatge dels seus crèdits, seguint un ordre de prelació.

Quan el deutor insolvent és una persona física, el concurs pretén identificar als deutors de bona fe i oferir-los una exoneració parcial o total del seu passiu insatisfet que els permeti beneficiar-se d’una segona oportunitat, evitant la seva passo a l’economia submergida o a una situació de marginalitat.

La nova Llei pretén agilitzar els procediments concursals donant major nombre d’eines a tots els intervinents per a aconseguir major agilitat i practicitat, de manera que s’incrementi la seva utilització versus al procediment conegut fins ara com de segona oportunitat.

El recurs del concurs i també el de segona oportunitat en comparació a altres països del nostre entorn era poc utilitzat, i quan les empreses recorren al concurs, el fan en una situació de dificultats avançades. A més, era un procediment excessivament llarg.

Cal destacar les següents novetats:

1. Quant al denominat benefici d’exoneració del passiu

El benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), passa a denominar-se exoneració del passiu insatisfet (EPI).

La supressió de la paraula “benefici” té el seu fonament en què el legislador vol incidir en què no es tracta de cap benefici, sinó d’un dret propi de la persona natural deutora. Això suposa un clar gir de l’esperit inspirador de Llei concursal que en els seus inicis era clarament favorable al creditor.

El nou EPI suprimeix l’obligació per a aquell deutor que vulgui beneficiar-se de l’exoneració, l’haver intentat amb anterioritat i de manera infructuosa un acord extrajudicial de pagaments. D’aquesta manera, el deutor, persona natural que es trobi en insolvència actual o imminent, podrà acudir al concurs per a poder beneficiar-se de l’exoneració, sense necessitat d’intentar una solució preconcursal en l’èxit de la qual no confia.

S’articulen dues modalitats d’exoneració: l’exoneració amb liquidació de la massa activa i l’exoneració amb pla de pagaments.

Aquestes dues modalitats són intercanviables, en el sentit que el deutor que hagi obtingut una exoneració provisional amb pla de pagaments pot, en qualsevol moment, deixar-la sense efecte i sol·licitar l’exoneració amb liquidació.

Es busca que no sempre sigui necessària la liquidació prèvia dels béns del deutor perquè aquest quedi exonerat dels seus deutes. Ara bé, es manté la impossibilitat d’exonerar crèdits públics, excepte un topall de 10.000 euros per a Hisenda i altres 10.000 euros de la Seguretat Social.

2. Enquant al pre-pack o empaquetat previ

El paquet o empaquetat previ al concurs, conegut en anglès com prepack o pre-packaged és un mecanisme àgil i híbrid que consisteix en la venda d’una unitat productiva acordada de manera prèvia al concurs, l’execució del qual es produeix després de la declaració de concurs.

Així, en fase preconcursal es fixaria el perímetre de la unitat productiva i es recaptarien les ofertes sota la supervisió d’un expert independent que seria, en molts casos, el posterior administrador concursal, consumant-se l’adquisició de la unitat productiva una vegada obert el concurs amb la resolució del jutge aprovant la transmissió.

La nova Llei introdueix un requisit que pot suposar una trava a la venda d’unitats productiva i és l’obligació de l’adquirent de continuar o reiniciar l’activitat amb la unitat o unitats productives ofertes sense cap variació i per un mínim de dos anys, en el cas de pre-pack, i de tres anys en els supòsits de presentació de l’oferta juntament amb la sol·licitud de declaració del concurs.

Establint-se, en tots dos casos, que l’incompliment d’aquest compromís donarà lloc al fet que qualsevol afectat pugui reclamar a l’adquirent l’una indemnització dels danys i perjudicis que poguessin haver-se causat.

3. Quant a la venda de la unitat productiva

La venda de la unitat productiva pot tenir lloc en qualsevol fase del concurs: fase comuna, de conveni o de liquidació i preconcursal apostant clarament i per primera vegada, per la transmissió d’unitats productives o de la totalitat de l’empresa en funcionament com a objecte d’un pla de reestructuració.

4. El procediment especial per a autònoms i microempreses

S’introdueix un procediment especial per a autònoms i microempreses pensat per a donar una major viabilitat a l’empresa a fi de donar continuïtat a la seva activitat o si és el cas, que la liquidació sigui molt més ràpida i amb menor cost.

La Llei 16/2022 de Reforma de la Llei Concursal incorpora un procediment especial per a microempreses (menys de 10 treballadors i menys de 700.000 euros de volum de negoci o de 350.000 euros de passiu), en el qual el paper dels creditors cobra major importància, creant un mecanisme d’insolvència únic i especialment adaptat a les necessitats i circumstàncies d’aquest tipus d’empreses, garantint la màxima simplificació processal.

El passat 26 de setembre va entrar en vigor l’esperada reforma de la Llei Concursal (duta a terme per la Llei 16/2022), abordant i modificant en gran manera tot el sistema concursal, encara que no serà fins a l’1 de gener de 2023 quan entraran en vigor totes les modificacions relacionades amb la tramitació especial per a les microempreses i els autònoms.

La entrada Nova Llei Concursal: un nou escenari se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Els passats dies 12 i 13 de novembre 2019 vam acudir, com cada edició, al XV Fòrum Concursal. Sessions eminentment pràctiques on es van tractar temes de summa actualitat que sorgeixen en el dia a dia dels qui ens dediquem professionalment al dret concursal.

Aquest mecanisme dóna empara a les persones físiques (empresàries i no empresàries) en situació d’insolvència per a arribar a un acord amb els creditors, liquidar el patrimoni per a pagar els crèdits i, si escau, sol·licitar el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet.

Sent una solució molt interessant, la seva execució pot comportar  alguna que una altra dificultat que pot portar a allargar el temps de tramitació del procediment.

El procediment preveu una primera fase de mediació davant Notari, que evitaria la via judicial. Primer problema: trobar un mediador. La dificultat no és tant trobar-lo, sinó que el mediador accepti el lloc, ja que en tenir els deutors molt pocs recursos econòmics, el mediador es planteja dubtes de no veure retribuïda la seva labor, risc sens dubte cert.

Per això, el notari tira d’agenda fins a cridar un número prudencial de tres mediadors i fer constar que cap ha acceptat el nomenament, declaració imprescindible per a seguir la via judicial.

Si fracassa la mediació, iniciem la via judicial amb una demanda en el partit judicial del domicili del deutor. Segona dificultat: quan el deutor no és empresari, el jutjat en qüestió no és un jutjat mercantil especialitzat en procediments concursals i això pot alentir el tràmit. És el nostre parer que la competència hauria de recaure sempre en els jutjats mercantils.

Tercer punt problemàtic: aconseguir el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. La seva finalitat és liquidar tots els deutes existents fins i tot no existint béns suficients del deutor per a fer front al seu pagament. Per a això resulta imprescindible provar la bona fe del deutor.

Com la demostrarem? Aportant tota la documentació que justifiqui l’actuació diligent del deutor, exposant detalladament les causes que han portat a la insolvència, manifestant les dificultats econòmiques, precarietat laboral, problemes familiars, malalties, etc. amb el detall més gran possible. És potser un dels punts més importants i que el que cal prestar molta atenció ja d’això pot dependre la posterior resolució. La nostra recomanació és sincerar-se al màxim per a poder traslladar la realitat al Jutge.

Dèiem que els beneficis continuen sent majors que les dificultats i això ho podem afirmar amb tota rotunditat.

Tant és així que el Tribunal Suprem, en una recent sentència de 2 de juliol, ha ampliat l’exoneració als deutes amb la Seguretat Social i Hisenda, quan la llei no la contempla. Els deutes amb la Seguretat Social i Hisenda solen ser molt més comunes i les que més ofeguen als autònoms.

L’Alt Tribunal considera que, una vegada aprovat el pla de pagaments pel jutge, el creditor públic no pot contrariar-lo i embargar els béns del deutor posant en perill l’eficàcia del pla. Recordem que la finalitat de la llei és l’exoneració plena del deutor.

En aquest sentit, els Ministeris de Justícia i Economia van presentar al Govern al març 2019 el Projecte de Text Refós de la Llei Concursal, que preveu l’extensió de l’exoneració a “la totalitat dels crèdits insatisfets” i que “en tot cas, l’exoneració inclourà als crèdits de Dret públic”.

Sens dubte, és una mesura molt transformadora. De la prioritat que li atorgui el nou govern a la reforma, dependrà la seva definitiva aprovació per les Corts, per la qual cosa és difícil de determinar encara la seva entrada en vigor.

En cas que vostè es trobi en situació d’insolvència o conegui a algú a qui li pugui interessar iniciar aquest procediment per a liquidar els seus deutes i començar de nou, no dubti a contactar amb Domenech Delsors Advocats i li atendrem al més aviat possible i de forma personalitzada.

La entrada Què cal saber sobre la llei de segona oportunitat. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.