El passat 11 de maig de 2017 s’ha fet el pas definitiu cap a una fiscalitat més justa en proclamar el Ple del Tribunal Constitucional per unanimitat la inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1, 107.2 a) i 110.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret Legislatiu 2/2004, en entendre que l’ Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica.

Aquesta conculcació es produeix en la mesura en què no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del bé, “sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps”. En efecte, la base imposable d’aquest impost es determina aplicant al valor cadastral del terreny un percentatge que al seu torn resulta de multiplicar el coeficient aprovat per l’Ajuntament pel nombre d’anys des de l’adquisició de l’immoble, sense tenir en compte si la transmissió produeix un guany o una pèrdua en el transmitent. Aquesta circumstància, explica el Tribunal, impedeix al ciutadà complir amb la seva obligació de contribuir «d’acord amb la seva capacitat econòmica (art. 31.1 CE)».

El Tribunal Constitucional considera per unanimitat que l’impost, que va recaptar 2.439 milions d’euros en el 2015, és inconstitucional en aquests casos, molt habituals des que va esclatar la crisi econòmica. Aquest tribut en teoria grava la revaloració dels immobles quan són venuts però, en la pràctica, és abonat sempre, encara que hagin perdut valor. El Tribunal Constitucional no anul·la l’impost sinó la seva aplicació automàtica en casos en què no hi hagi revaloració.

El Tribunal ha conclòs que l’establiment pel legislador d’impostos que gravin l’increment del valor dels terrenys és constitucionalment admissible sempre que aquells respectin el principi de capacitat econòmica; a més, la sentència assenyala que, per salvaguardar aquest principi, l’impost no pot en cap cas gravar actes o fets que “no siguin exponents d’una riquesa real o potencial”.

Aquesta sentència reitera la doctrina establerta pel Tribunal en les anteriors sentències 26/2017 i 37/2017, referides, respectivament, a l’establiment d’aquest mateix impost als Territoris Històrics de Guipúscoa i Àlaba La inconstitucionalitat de la norma obre la via per als contribuents que haguessin venut amb pèrdues els seus immobles a la reclamació de la devolució de les quotes derivades de les autoliquidacions i liquidacions no prescrites; quant a les prescrites, haurà d’analitzar-se la possibilitat d’instar un procediment de reclamació patrimonial a l’administració, que pot tenir una solució incerta.

Poden reclamar aquelles persones físiques o jurídiques que hagin pagat l’impost en virtut del traspàs d’un immoble a pèrdues en un exercici fiscal no prescrit (últims 4 anys). El traspàs d’un immoble pot haver-se produït en virtut d’una compravenda, herència, donació o adjudicació per execució d’hipoteca.

Passos a seguir:

1. Pagar l’impost. Sempre es recomana pagar l’impost i després reclamar la seva devolució per evitar interessos, recàrrecs, multes, etc.
2. Escrit de sol·licitud de rectificació i devolució. El primer pas per recuperar el pagat en concepte de plusvàlua és presentar un escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts davant l’Ajuntament al qual es va pagar l’impost en primer lloc. En la dita escrita ha de figurar la quantitat de la qual es demana la devolució.
3. Recurs de reposició o reclamació econòmic-administrativa. En cas que l’Ajuntament rebutgi la sol·licitud de devolució, s’ha de procedir, en el termini de 30 dies, a presentar un recurs de reposició davant el mateix òrgan que ho va dictar o una reclamació econòmic-administrativa davant el Tribunal Econòmic-Administratiu municipal competent. El recurs de reposició és potestatiu, ja que pot prescindir-se d’ell i interposar-se directament la reclamació contenciós-administrativa.
4. Procediment judicial. En cas que es desestimi el recurs de reposició o reclamació, s’esgota la via administrativa i s’obre la via judicial. Es procedeix llavors, en el termini de dos mesos, a presentar un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia competent.
5. Devolució. El Tribunal Superior de Justícia, en principi, d’acord amb la recent sentència del Tribunal Constitucional, estimarà el recurs i dictaminarà a favor de la devolució del pagament de l’impost més els interessos de demora.

La entrada Els 5 passos per a la reclamació de la plusvàlua se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.