El passat 31 de juliol va entrar en vigor el Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol, pel qual s’amplia el permís de naixement i cura. Mitjançant el nou Reial decret s’amplia en tres setmanes, de 16 a 19, el permís per naixement i cura del menor per a cada progenitor i en 32 setmanes per a famílies monoparentals i monoparentals femenines. Aquesta norma modifica al seu torn Llei de l’Estatut dels Treballadors, el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic, el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Amb l’ampliació del permís de naixement i cures en tres setmanes, dues d’elles flexibles fins que el menor compleixi vuit anys, es completa íntegrament la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, al mateix temps que consolida el nou marc de cura corresponsable que l’Estat espanyol va començar a traçar quan el Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació i l’ocupació, va establir les bases per a un nou permís de naixement a Espanya quantitativament igual per a tots dos progenitors.

La forma en què es configura en el present reial decret llei la retribució del permís parental és una manifestació de corresponsabilitat social.

Què és el permís per naixement i cura de menor?

El permís per naixement i cura de menor és un dret individual de la persona treballadora i no transferible a l’altre progenitor. Va substituir l’any 2021 a les antigues prestacions de maternitat i paternitat i les va equiparar.

Com ha evolucionat aquest dret?

En 2019, l’Executiu va aprovar mesures per a afavorir la igualtat en l’àmbit laboral i garantir el dret a la conciliació i la corresponsabilitat, entre les quals figura la progressiva equiparació dels permisos de mares i pares sobre la base de tres principis: igualtat, transferibilitat i remuneració al cent per cent. Aquest any, el permís de paternitat va passar de cinc a vuit setmanes, i l’any 2020 a dotze.

En 2021 va entrar en vigor l’equiparació total per a tots dos progenitors i el permís es va ampliar a setze setmanes, sis de les quals han de gaudir-se immediatament després del part o resolució judicial o administrativa en els casos d’adopció, guarda o acolliment.

En 2025, el Govern completa la transposició d’una directiva comunitària mitjançant un Reial decret llei que amplia el permís a dinou setmanes (trenta-dues en el cas de les famílies monoparentals). Amb aquesta ampliació, Espanya s’ha convertit en un referent internacional en polítiques de conciliació, corresponsabilitat i igualtat i s’alinea amb els països europeus amb permisos més llargs i flexibles.

Qui pot acollir-se a l’ampliació del permís?

Poden acollir-se a aquest permís els treballadors assalariats, autònoms o empleats públics que es trobin en situació d’alta o assimilada a l’alta, tinguin cobert un període mínim de cotització, i els fills de la qual hagin nascut a partir del 2 d’agost de 2024. Les dues setmanes addicionals de cura podran sol·licitar-se a partir de l’1 de gener de 2026.

Com es pot distribuir el permís per naixement i cura del menor?

El naixement, que comprèn el part i la cura de menor, suspendrà el contracte de treball de la mare biològica i el de l’altre progenitor durant 19 setmanes o 32 en el cas d’existir una única persona progenitora. El permís es distribueix de la manera següent:

• Disset setmanes (28 en el cas de les famílies monoparentals o monoparentals femenines) fins que el bebè compleixi un any: Les sis primeres setmanes es gaudeixen de manera obligatòria i ininterrompuda a jornada completa immediatament després del naixement del bebè o, en el cas d’adopció, guarda o acolliment familiar a partir de la resolució judicial o administrativa. La mare biològica pot anticipar el descans fins a les quatre setmanes prèvies a la data prevista per al part. Les onze setmanes restants (22 en el cas de monoparentalitat o monoparentalitat femenina) es poden gaudir en períodes setmanals seguits o interromputs, en règim de jornada completa o parcial, previ acord entre l’empresa i el treballador, fins que faci dotze mesos del naixement del bebè.
• Dues setmanes addicionals (quatre en el cas de monoparentals o monoparentals femenines): Es distribueixen de manera flexible fins que el menor compleixi els 8 anys. En supòsits de naixement o adopció múltiple o discapacitat, el permís s’amplia una setmana més per a cada progenitor.

En efecte, el cost del nou permís és assumit per la societat per mitjà de l’ampliació de la prestació per naixement i cura de menor de la Seguretat Social, mantenint una taxa de reemplaçament de renda del cent per cent per a tots dos progenitors.

La percepció del cent per cent de la base reguladora és un element de gran rellevància per a la promoció del repartiment de responsabilitats, com a evidència l’alta participació masculina, en comparació amb altres països, del permís de naixement espanyol. L’ampliació del permís de naixement a dinou setmanes que opera el present reial decret llei té una transcendència especial no perquè sols serveix per a completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, mitjançant la clàusula passarel·la, sinó perquè, a més, aconsegueix la previsió continguda en la Recomanació sobre la protecció de la maternitat, 2000 (núm. 191), quan suggereix que els Estats haguessin d’estendre la durada del permís de maternitat a divuit setmanes.

 L’ampliació a dinou setmanes del permís de naixement a Espanya supera la recomanació de l’OIT i permet que el nostre país s’alineï amb els estats europeus amb permisos de maternitat més llargs i flexibles.