No obstant això, l’última setmana de juny, el Parlament de Catalunya va rebutjar amb el seu vot de forma majoritària el Decret, per la qual cosa no desplegarà efectes.

El Decret, en teoria i segons el mateix govern català, permetia limitar els preus del lloguer en els barris i ciutats on l’oferta d’habitatge assequible anés escassa.

El Decret va causar gran alarma entre propietaris i arrendataris passant completament desapercebut el fet que no hagués estat aplicable a la ciutat de Barcelona, ja que l’Ajuntament de Barcelona, segons la Carta Municipal (la sort d’Estatut d’autonomia de la capital catalana) és el competent per a regular aquest àmbit.

La normativa ja naixia incompleta, posat que el gran problema de la pujada dels preus del lloguer i la seva escassetat es donen de forma especial a la ciutat de Barcelona que quedava expressament exclosa.

A més, la normativa tindria aspectes d’inconstitucionalitat, ja que, segons el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar per unanimitat, s’envaïa la competència de l’Estat.

Així mateix, el Decret establia que el preu del lloguer no podria superar el 10% de l’índex de referència de preus de lloguer que la mateixa Generalitat estableix, o el 15% en el cas que l’habitatge tingués elements que li donessin més valor (jardí, piscina…) o el 20% en el cas d’habitatges de nova edificació. La realitat és que encara hi ha lloguers que estan per sota de la limitació de l’índex que s’establia, per la qual cosa, ens podríem trobar amb què en alguns casos encara podrien apujar-se més els preus.

El Decret ha rebut crítiques de les parts implicades. El Sindicat d’Inquilins s’oposava considerant que es produïa una «legalització de la bombolla» i que el govern no els havia consultat. La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va considerar que comportaria «un estancament o disminució de l’oferta i un augment de la demanda», amb un resultat contraproduent per als futurs inquilins. L’Autoritat Catalana de la Competència també va advertir que el Decret «podria produir alteracions significatives en el funcionament competitiu del mercat de l’habitatge» perquè «l’establiment d’un preu màxim pot afavorir un alineament a l’alça dels preus».

Davant aquesta situació, entenem que el poder executiu no pot legislar a través de Decrets (com es fa sovint últimament) assumptes tan importants com aquest, ja que suposa un increment de la inseguretat jurídica per a la ciutadania i per als operadors jurídics (jutges, notaris, advocats).

La necessitat de regular-ho tot de forma immediata i a tot córrer genera un dèficit en la qualitat de la tècnica legislativa que indueix a error, dubtes i desemparament. Aquests escenaris no són positius per al bon funcionament de l’economia ni els negocis jurídics i, en el cas del mercat de l’habitatge, és evident que cal comptar amb tots els implicats per a aconseguir una bona normativa reguladora i que susciti el màxim consens possible.

La entrada Reflexions a la limitació del preu del lloguer se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.