La Sentència del Tribunal Constitrucional de 26 d’octubre de 2021 va declarar inconstitucional el mètode de càlcul de l’Impost sobre l’Increment del Valor de Naturalesa Urbana (IIVTNU), més conegut com a Impost de Plusvàlua Municipal. Recordem que la plusvàlua és l’impost que grava l’increment del valor del sòl en les compravendes de propietats. És a dir relatives a habitatges, però també operacions amb locals comercials i fins a places de garatge.

La Direcció General de Tributs, ha resolt definitivament aquesta controvertida qüestió. En la seva “consulta vinculant V-3074” confirma que la sentència del Tribunal Constitucional que declara nul·la la fórmula de càlcul de l’impost de plusvàlua municipal «impossibilita la liquidació i exigibilitat de l’impost, fins avui en la qual el legislador estatal dugués a terme les modificacions».

En altres paraules:

«tots els contribuents que venguessin o heretessin els seus locals entre el 26 d’octubre -data en la qual es va emetre la sentència- i el 9 de novembre – data en la qual el Govern va aprovar la nova base de càlculs per a l’impost- estan exempts de pagar aquest impost»

perquè, quan van realitzar l’operació, el tribut havia estat ‘expulsat’ del nostre ordenament jurídic..

D’antuvi i per a fer-se una idea de les dimensions d’aquesta exempció, segons les xifres publicades pel Col·legi de Registradors, a l’octubre de 2021 es van efectuar un total de 86.139 compravendes immobiliàries -habitatges, locals etc.- i al novembre van ser 93.178.

Això no vol dir que les de tots dos mesos hagin quedat automàticament exemptes, però totes les d’octubre és gairebé segur que sí, perquè difícilment va poder donar temps a notificar i liquidar l’impost. Al novembre les que es van fer abans del dia 9, també.

Però això no és tot: Fins i tot algunes de les compravendes anteriors a octubre també podrien estar exemptes, bé perquè encara no estava practicada la liquidació, o bé perquè s’havia impugnat o reclamat i no hi havia resolució ferma.

Quins contribuents han pogut quedar exempts de l’Impost de Plusvàlua municipal?

La plusvàlua ha estat qüestionada tant pel mètode de càlcul, en basar-se en mòduls, valors i paràmetres que fixa cada ajuntament i que no tenen en compte l’evolució del mercat, com també perquè grava l’increment de valor del terreny entre la compra i la venda, i es liquida a pesar que aquesta venda en la realitat no suposi cap benefici sinó tot el contrari.

Això ha fet que els recursos a aquest impost hagin estat freqüents des de fa molts anys. Nombrosos contribuents desconeixen si tenen dret a recuperar l’impost que ja van pagar o a anul·lar-lo si encara no l’havien abonat a 26 d’octubre.

Doncs bé, cal posar l’atenció en tres aspectes:

• si l’impost ha estat per liquidació de l’ajuntament o per autoliquidació del contribuent;
• si ja l’han abonat o no;
• i sobretot si van recórrer en termini abans que sortís la sentència del Suprem. Aquesta data, el 26 d’octubre, és la que donarà o retirar la possibilitat de quedar exempt del tribut, va explicar Luis de l’Amo, secretari tècnic del REAF del Consell General d’Economistes (CGE).

Seguint les seves paraules,

«en una situació normal i amb l’autoliquidació, el contribuent podria en els quatre anys següents -si considera que s’ha perjudicat amb aquesta autoliquidació- sol·licitar la rectificació. Si no han passat els quatre anys, calia pensar que sobre la base de la sentència, es podia sol·licitar la devolució dels diners. En el cas de les declaracions liquidacions el termini seria només d’un mes”.

Sobre la base de la Sentència del Tribunal Constitucional i de la consulta vinculant de la Direcció General de Tributs, els experts veuen tres possibilitats per a l’exempció de pagament o recuperació del pagat:

• Haver venut o heretat la propietat després del 26 d’octubre de 2021 i abans del 9 de novembre: Un autònom embeni una propietat, o la rep en herència o donació entre el dia 26 d’octubre i el 9 de novembre. L’impost en aquest cas no és exigible, ho diu la sentència, ja que expulsa de l’ordenament els articles corresponents
• Compravendes anteriors al 26 d’octubre on l’Impost de Plusvàlua del qual no s’hagués liquidat o autoliquidat a aquesta data: Es tracta d’aquelles operacions que no estiguessin notificades a 26 d’octubre. També les que estiguessin notificades, però en les quals el contribuent no hagués practicat encara l’autoliquidació de l’impost a aquesta data i estigués en termini, o que no se li hagués liquidat. És a dir, no sols les compravendes que s’hagin produït entre el 26 d’octubre i el 9 de novembre quedaran exemptes, sinó també, per exemple, una herència que es va efectuar al juny de 2021
• Haver recorregut la liquidació o autoliquidació en termini abans del 26 d’octubre de 2021: Un autònom que ja hagués fet l’autoliquidació -l’hagués pagat o no- i després rectifiqués o que rebés liquidació i que recorregués. Si en tots dos casos ho hagués fet abans del 26 i abans d’aquesta data no hi hagués hagut sentència o resolució administrativa ferma, l’òrgan hauria de retornar automàticament l’impost, en cas d’haver-lo cobrat. Si no s’havia pagat encara, el contribuent quedaria exempt.

Articles relacionats:

10 de novembre 2021, Entra en vigor la reforma de la plusvàlua. La norma definitiva?

8 de novembre 2021, Per on anirà el nou impost de plusvàlua?

La entrada Plusvàlua: Garrotada a les arques públiques se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

La primera, data de 2017. Llavors es va declarar inconstitucional que s’hagués d’abonar aquest impost fins i tot quan s’havia produït una pèrdua de valor de l’immoble.

És a dir, si, per exemple, algú va comprar un habitatge en 2006, en el cicle alcista de preus, i la va vendre en 2015, quan estaven a la baixa, per menor valor que quan la va adquirir, era també gravat per aquest impost.

Una segona sentència va arribar en 2019, quan es va fixar com a nuls aquells casos on la quota a abonar era major que el mateix increment del valor.

Què hem de saber de la plusvàlua?

L’impost de plusvàlua, denominat tècnicament, impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), és l’impost que grava la revaloració que ha tingut el sòl urbà sobre el qual està edificat un immoble, sent la diferència entre el moment en el qual es va adquirir i la data en què s’embeni.

Aquest impost grava tres tipus d’actes diferents:

• una compravenda,
• una donació,
• o una herència.

L’impost està regulat per una llei estatal, però la seva gestió i recaptació la realitzen els ajuntaments, principals perjudicats per la declaració d’inconstitucionalitat de la norma en veure reduïts molt considerablement els seus ingressos.

Qui ho paga i qui ho cobra?

Aquí es distingeixen tres tipus de transmissió:

• Si es produeix una compravenda, és el venedor qui ha de pagar aquest impost, en ser qui ha tingut aquesta suposada plusvàlua.
• Si és una donació, no obstant això, és qui rep aquest immoble el que ha d’abonar el IIVTNU.
• Finalment, si és una herència, evidentment, és qui la rep el que ha d’abonar-la.

La norma és estatal i depèn del Ministeri d’Hisenda. No obstant això, és un tribut gestionat i recaptat pels ajuntaments i, en algunes ocasions, per les diputacions provincials.

Què ha dit el Tribunal Constitucional?

El Tribunal Constitucional (TC) declara la inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals (aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, TRLHL) per possible vulneració de l’article 31.1 de la Constitució.

L’article 31.1 de la Constitució ve a dir que tots els ciutadans contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que en cap cas tindrà abast confiscatori.

La qüestió d’inconstitucionalitat plantejada al Tribunal era si la forma en la qual es determina la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del valor dels Terrenys vulnera el principi de capacitat econòmica i la conclusió a la qual (ara) s’arriba és que:

«En conseqüència, el manteniment de l’actual sistema objectiu i obligatori de determinació de la base imposable, per ser aliè a la realitat del mercat immobiliari i de la crisi econòmica i, per tant, al marge de la capacitat econòmica gravada per l’impost i demostrada pel contribuent, vulnera el principi de capacitat econòmica com a criteri d’imposició (article 31.1 CE) (Fonament Jurídic 5).»

El Tribunal Constitucional anul·la en la pràctica el mètode de càlcul de la base sobre la qual s’aplica l’impost. Fins ara la quota es calculava automàticament en el moment de la transmissió del bé en funció del valor marcat per l’Impost de Béns immobles (IBI) i era un percentatge depenent dels anys transcorreguts des de l’adquisició, no del seu preu. Per tant, sempre sortia a pagar. Aquest mètode de càlcul és el que ara declara nul el Constitucional.

Fins aquí era el que es preveia de la Sentència i molts ja estaven pensant en les nombroses reclamacions que anaven a produir-se en tractar-se d’un impost clarament confiscatori. En els despatxos d’advocats es rumorejava que la nova normativa que del Ministeri d’Hisenda tindria una disposició transitòria que permetria la seva aplicació a situacions anteriors a la seva entrada en vigor.

Però aquest impost és una de les més importants fonts de finançament per a molts ajuntaments: ve a suposar el 27% dels ingressos de Madrid i sobre el 22% a Barcelona.

El Tribunal Constitucional ha estat taxatiu. Diu literalment la Sentència:

D’altra banda, no poden considerar-se situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en la present sentència aquelles obligacions tributàries reportades per aquest impost que, a la data de dictar-se la mateixa, hagin estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada o mitjançant resolució administrativa ferma. A aquests exclusius efectes, tindran també la consideració de situacions consolidades (i) les liquidacions provisionals o definitives que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se 31 aquesta sentència i (ii) les autoliquidacions la rectificació de les quals no hagi estat sol·licitada exarticle 120.3 LGT a aquesta data (Fonament Jurídic 6 B).

En contra de la Sentència s’ha alçat l’Organització de Consumidors i usuaris (OCU) la qual ha declarat públicament que lamenta que la nul·litat de la plusvàlua no tingui efectes retroactius i exigeix la seva devolució d’ofici.

Aquest assumpte no queda resolt ja que, en els pròxims dies el Govern donarà a conèixer la nova manera de càlcul de l’impost que haurà de respectar el dictat del Tribunal Constitucional.

Una alternativa a la situació creada pel Tribunal Constitucional podria ser  la prevista en l’article 32.4 de la LRJSP, precepte en el qual es disposa que:

«Si la lesió és conseqüència de l’aplicació d’una norma amb rang de llei declarada inconstitucional, procedirà la seva indemnització quan el particular hagi obtingut, en qualsevol instància, sentència ferma desestimatòria d’un recurs contra l’actuació administrativa que va ocasionar el mal, sempre que s’hagués al·legat la inconstitucionalitat posteriorment declarada.»

No obstant això, cal estar sempre al cas concret i als seus antecedents atesa la màxima cautela.

Previsió que sembla donar cobertura a la situació que crea la sentència del Tribunal Constitucional i que, de ben segur, serà font d’un nou conflicte.

De moment quedem a l’espera del Reial Decret que dictarà el Govern sense avançar cap contingut fins a la seva promulgació.

La entrada Per on anirà el nou impost de plusvàlua? se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.