S’ha parlat molt de les clàusules terra i no tant d’ALTRES CLAUSULAS TAMBÉ ABUSIVES i declarades com a tals pel Tribunal Suprem al desembre de 2015.

El Tribunal Suprem va declarar abusives les clàusules que imposen al client totes les despeses de formalització d’hipoteques, quan haurien d’assumir-los les entitats financeres. Ens referim a les despeses de formalització de l’escriptura hipotecària, que inclou

• els del notari,
• els del Registre de la Propietat,
• els de la gestoria,
• i l’impost d’Actes Jurídics Documentats.

Seguint al Tribunal Suprem, Jutjats de Primera Instància com els de Oviedo o Granollers i l’Audiència Provincial de Saragossa han condemnat a les entitats bancàries a reemborsar les quantitats cobrades per les despeses de formalització del crèdit hipotecari.

L’alt tribunal afirma en la seva Sentència que la clàusula que pretén atribuir al consumidor tots els costos derivats de la hipoteca sense reciprocitat de cap tipus, és abusiva, més si tenim en compte que el crèdit hipotecari és un dret real de garantia, que es constitueix per assegurar el compliment d’una obligació (normalment de pagament d’un crèdit o préstec), que confereix al seu titular el dret de realització de valor d’un bé, (generalment immoble) el qual, encara que gravat, roman en poder del seu propietari; per tant, és un contracte en benefici del prestador, és a dir, del banc.

És obvi que les despeses derivades del crèdit hipotecari, es poden reclamar i recomanem que la reclamació s’efectuï juntament amb la reclamació de la clàusula terra, de manera que en un sol procediment obtinguem una resolució estimativa d’ambdues pretensions.

El termini establert per efectuar la reclamació és de quatre anys a explicar des de la Sentència del Tribunal Suprem, és a dir, fins al 24 de desembre de 2019.

Però hi ha més: hi ha sentències que anul·len l’aplicació del IRPH (referència hipotecària per calcular el tipus d’interès del préstec) o que, com en el cas de les hipoteques multidivisa, obliguen a recalcular el deute pendent de pagament en considerar que els seus titulars mancaven, en subscriure-les, dels coneixements financers precisos per entendre exactament què signaven.

La pressió judicial sobre aquests productes comença a afectar a la hipoteca inversa: un producte dirigit a majors de 65 anys que, sent propietaris d’un habitatge, converteixen aquesta, via un préstec garantit, en una renda mensual per a tota la vida o durant un temps concret (renda vitalícia o temporal). A l’inrevés que en una hipoteca normal, el deute no va disminuint amb el temps, sinó augmentant fins a la defunció del titular. Els hereus poden o no assumir aquest deute en funció de si els interessa o no mantenir la propietat.

El Jutjat de 1ª Instància nº 44 de Madrid (sentencia nº 395/2016) ha declarat nul·la una hipoteca inversa.

El 2017 no va a ser un any pacífic per al sector bancari que pot veure’s afectat per un autèntic tsunami judicial.

La entrada No només les clàusules terra són abusives. Tsunami judicial. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.