També són nombrosos els casos on l’absència de testament porta a moltes discussions i divisions familiars amb criteris contraposats. I aquest fet no es produeix solament en els casos en què l’herència és econòmicament important, sinó també quan es tracta de béns molt benvolguts però on el valor econòmic dels quals no és transcendent.

El testament és l’expressió de la voluntat del testador sobre els seus béns, és l’eina per la qual la persona manifesta com i a qui es repartiran els seus béns i per tant la millor manera d’evitar conflictes familiars no deixant res a l’atzar.

El testament facilita el camí als hereus i assegura al testador que es complirà la seva voluntat en els termes que tingui per disposat, ja que serà obligat acatar la seva voluntat.

Si no existeix testament, ha de tramitar-se la Declaració d’Hereus, procés que després de l’entrada en vigor de la Llei de Jurisdicció Voluntària de l’any 2015, s’ha ampliat de manera que no solament els ascendents, descendents i cònjuge puguin acudir al Notari per realitzar la declaració d’hereus, sinó també els col·laterals (germans, fills de germans i altres parents). L’herència, en aquests casos, es repartirà seguint les regles legals establertes.

Fer testament és beneficiós per a totes les parts implicades, i no solament perquè evita discussions, sinó sobretot perquè el testador decideix la destinació futura i als hereus dels seus béns.

És important adequar el testament a la realitat de cada moment tenint molt en compte que sempre pot modificar-se: és a dir, no ha de tractar-se com un document únic, sinó que pot modificar-se al llarg dels anys. Referent a això és important tenir en compte que el testador no és absolutament lliure sinó que existeixen hereus forçosos, els legitimaris, que són els destinataris imposats per Llei.

A Catalunya la legítima suposa una quantia del 25% de l’herència i són legitimaris els fills i descendents a falta dels pares.

La importància del testament queda majorment reforçada en aquest punt i on el Codi Civil de Catalunya és pioner. Després de l’entrada en vigor del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, es pot desheretar a un fill o progenitor si no hi ha hagut relació familiar entre ells de forma continuada sempre que sigui per una causa exclusivament imputable al legitimari. I a més per altres causes com la denegació d’aliments en els casos en què existeix l’obligació legal de prestar-los-hi, el maltractament greu al testador, i la indignitat, establertes per l’article 412-3 del Codi Civil de Catalunya.

Desheretar a un fill o progenitor si no hi ha hagut relació familiar entre ells de forma continuada, s’ha afegit a la Llei, tristament, a causa d’un molt actual fenomen social real: la solitud de progenitors que no tenen relació amb els seus fills durant anys, i que no desitgen deixar-los cap herència. Encara que ha d’afegir-se que aquesta causa de desheretament, de moment, és aplicable únicament a Catalunya.

Per tot això recomanem que qualsevol persona emeti la seva voluntat, de la forma que consideri, i destini el seu patrimoni de la forma que desitgi, no havent de posposar aquesta última voluntat per a un últim moment. El testament pot ser modificat quantes vegades es desitgi i consideri oportú, atenint-nos a les circumstàncies i esdeveniments que es vagin desenvolupant.

Si encara té dubtes, sol·liciti cita per mail a dom@domenech-advocats.com.

La entrada Fer testament, tot són avantatges. Fins i tot és possible desheretar. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.