La crisi de la Covid ha posat a empreses i autònoms en escac amb pèrdues econòmiques importants per tancament obligat del negoci. Al mateix temps moltes empreses tenen assegurats els seus negocis; hi ha múltiples productes i combinacions, la qual cosa pot posar entre les cordes a les asseguradores enfront de possibles reclamacions. Per tots és conegut que la pòlissa d’un segur no és una cosa senzilla de llegir i menys d’interpretar i en múltiples ocasions, les expectatives a l’hora de contractar un segur no sempre són satisfetes.

En aquest context l’Audiència Provincial de Girona ha condemnat a una companyia d’assegurances a indemnitzar al seu assegurat durant el temps en què va tenir tancat el seu negoci de restauració per ordre governamental, conseqüència de l’estat d’alarma.

La Sentència de 3 de febrer de 2021 de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Girona, resulta ser la primera dictada en aquest sentit i pot obrir portes a nombroses reclamacions.

Podria bé ser que aquesta Sentència, donés resposta a la qüestió de si aquells negocis i empreses que s’han vist obligats a romandre tancats per ordre governamental cessant la seva activitat per complet, tenen dret a ser indemnitzats per les seves companyies asseguradores reclamant les pèrdues derivades del tancament.

Els fets de manera succinta són els següents: la part demandant, un negoci de restauració, interposa una demanda de reclamació de quantitat de 6000€ amb fonament a la pòlissa contractada per les pèrdues sofertes durant el primer mes de confinament derivat de l’estat d’alarma decretat pel Govern.

El Jutjat en primera instància va haver d’analitzar si en el condicionat de la Pòlissa, relatiu a la cobertura de l’assegurat per pèrdues de benefici, es trobava exclosa la paralització del negoci a conseqüència de la legislació estatal dictada per la pandèmia de la Covid-19.

En la primera instància, la reclamació va resultar rebutjada per considerar que ni en les condicions generals ni en les particulars queda establerta l’obligació d’indemnitzar “les despeses de paralització derivats d’una resolució governativa davant una pandèmia” pel que, al no estar el sinistre expressament emparat en la pòlissa, la cobertura de pèrdua de beneficis no pot estendre’s a aquest supòsit de tancament d’activitat per declaració d’estat d’alarma.

La Sentència desestimatòria va ser recorreguda en apel·lació. L’Audiència Provincial va revocar la Sentència i va condemnar a l’asseguradora.

Per a resoldre el dubte de si el supòsit de paralització a conseqüència de la pandèmia per Covid-19 està o no cobert, en la mesura en què per aquest motiu s’ocasiona la pèrdua de beneficis durant el període d’indemnització, l’Audiència Provincial de Girona considera que no cal entrar en disquisicions dogmàtiques sobre si s’ha de distingir si el negoci s’interromp per causa del virus, o per causa d’una mesura governamental de paralització (i en aquest cas podria sorgir el dubte de si l’asseguradora pot o no repetir contra l’Estat), ja que, en tot cas, l’única cosa rellevant és que l’assegurat veu interromput el seu negoci i minvats els seus ingressos.

Encara que en el condicionat general no es contempla expressament l’apartat de “paralització per resolució governativa davant una pandèmia”, ens trobem davant una clara limitació dels drets de l’assegurat en un contracte d’adhesió pel que perquè aquesta clàusula tingui plena validesa i sigui oposable l’assegurat ha de complir amb els requisits de l’article 3 de la Llei de Contracte d’Assegurança, això és ha d’estar signada i acceptada per escrit.

Dit d’una altra manera l’Audiència entén que quan l’assegurat va acceptar la pòlissa, en les condicions generals es cobria «pèrdua de beneficis/paralització d’activitat» sense més i això va crear unes expectatives: el fet que la pòlissa no contempli la cobertura de paralització d’activitat als supòsits de paralització del negoci per la pandèmia, no suposa que hagi de ser exclòs aquest risc ja que en aquest cas aquesta exclusió tindria un caràcter limitatiu; suposaria restringir la cobertura esperada per l’assegurat deixant desnaturalitzada la paralització del negoci en principi coberta pel segurs contractat.

En tot cas per a acceptar el caràcter limitatiu de la clàusula en qüestió, és requisit indispensable perquè així ho estableix l’article 3 de la Llei de Contracte d’Assegurança que la clàusula sigui destacada de manera especial i acceptada expressament per escrit, sense que es pugui acceptar que les condicions particulars es remetin a les clàusules limitatives que apareguin en les condicions generals que es lliuren al prenedor/assegurat, sense que estiguin degudament signats tots dos condicionats.

Concloem la importància d’aquesta resolució per dos motius:

• El primer perquè és la primera vegada que a Espanya es condemna a una asseguradora per pèrdues del negoci sofertes el primer mes de confinament derivat de l’estat d’alarma;
• La segona perquè en el contracte no hi havia cap clàusula que expressament contemplés que la pèrdua d’ingressos per motiu de la pandèmia donava dret a una indemnització.

Aquesta Sentència no estableix Jurisprudència, i per tot, com tot, poden sorgir altres reclamacions amb fallades diametralment oposades i en la base d’altres fonamentacions partint que cap pòlissa és igual en el seu contingut ni tampoc cap fonamentació.

El que sí que recomanem és que revisin les pòlisses d’assegurança contractades, les seves cobertures, les expectatives que tenen sobre el contracte i molt especialment, si les clàusules limitatives compleixen amb les exigències legals.

La entrada Covid i les pòlisses d’assegurança de negoci se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.