Enfront d’una situació d’insolvència hi ha una segona oportunitat. Com a professionals del dret creiem fermament en aquesta afirmació i cada vegada són més les Sentències que la secunden.

La Llei de Segona Oportunitat

Hem comentat en altres posts (any 2016) (any 2019) sobre la Llei de Segona Oportunitat, però volem compartir una recent Sentència que fa que cada vegada més creguem en la utilitat d’aquest mecanisme.

La llei reguladora del mecanisme de segona oportunitat està dirigida a les persones particulars que hagin adquirit uns deutes inassumibles, creant-los una situació crítica i evocats a l’economia submergida i la clandestinitat.

El mecanisme previst en la Llei permet a aquestes persones sortir d’aquesta angoixant situació d’una forma ordenada i legal. Si es donen els requisits previstos en la norma es pot arribar a produir l’exoneració total del deute.​​

L’Exposició de Motius, de la Llei de Segona Oportunitat que llaures al compromís social diu:

“Es tracta de permetre que aquell que ho ha perdut tot per haver liquidat la totalitat del seu patrimoni en benefici dels seus creditors, pugui veure’s alliberat de la major part dels deutes pendents després de la referida liquidació”.

No obstant això, com és habitual en el nostre sistema jurídic, aquesta nova legislació també establia el que en termes col·loquials es denomina com a “llei de l’embut”, reservant per a l’Administració Pública un tracte privilegiat dels seus crèdits quant al benefici de l’exoneració del passiu insatisfet regulada en els diferents apartats de l’article 178-bis de la Llei Concursal (L.C.), afegit pel RDL 1/2015 i confirmat per la Llei 25/2015. És a dir, sí, però no.

Què és exonerable en la Llei de Segona Oportunitat

En la pràctica, quedaven fora d’una possible exoneració els crèdits de dret públic (Seguretat Social i Agència Tributària), que quedaven com una llosa futura per a la solvència i rehabilitació de les persones físiques que havien hagut d’acudir a la via concursal.

Una part important dels deutes que arrosseguen les persones físiques, empresaris o no, quan la situació econòmic esdevé asfixiant, són tributàries, les quals fins ara era inviable la seva exoneració.

Recentment el Tribunal Suprem en la Sentència 381/2019 de 2 de juliol, encén un indici de llum a la possible cancel·lació dels deutes contrets amb l’Administració pública, com a Hisenda o Seguretat Social en el marc d’un concurs de persona física. S’introdueix així una gran oportunitat a deutors, empresaris o no, el deute dels quals inclou un crèdit públic. El pronunciament preveu que també els deutes derivats contrets amb l’Agència Tributària puguin ser objecte d’exoneració en més d’un 70%, sempre que es compleixin.

El cas concret si bé es refereix a un deutor de Palma, amb deutes amb l’Agència Tributària (AEAT), entenem que aquest criteri també es fa extensiu als deutes amb Seguretat Social.

A partir d’aquesta Sentència, els Jutjats del Mercantil podran determinar el fraccionament de la part no exonerable del crèdit públic i exonerar del crèdit ordinari i subordinat (interessos, recàrrecs, sancions i un 50% de la quota), mentre que el crèdit privilegiat podrà ser objecte d’un pla de pagaments fraccionats de fins a cinc anys d’acord amb la capacitat econòmica del deutor.

La fallada, del qual és ponent el magistrat Ignacio Sancho Gargallo, realitza una interpretació teleològica, de la fi de la norma, amb esment fins i tot a la nova Directiva d’insolvència i a les recomanacions de la Comissió Europea, que pretén fomentar una “real i efectiva segona oportunitat”.

Recordem que la Llei de Segona oportunitat neix amb la finalitat de donar una solució a una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat de canalitzar novament la seva vida i començar de zero i fins i tot pugui emprendre noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai podrà satisfer.

Poden acollir-se a aquesta solució totes les persones físiques particulars, autònoms i empresaris que hagin actuat de bona fe; això és no haver estat declarat culpable en el concurs de creditors, és a dir, que no hagi originat o agreujat la seva insolvència per dol o culpa greu, no haver estat condemnat en sentència ferma per delictes contra la Hisenda Pública i Seguretat Social; demostrar haver intentat arribar a un acord amb els creditors (normalment bancs) així com la impossibilitat de pagar per motiu de la situació econòmica actual del deutor. Com a últim condicionant, és acceptar inscriure el benefici en un Registre Públic Concursal (al qual només es té accés amb autorització expressa del jutge).

Mitjançant aquest mecanisme que facilita la Llei, es pot arribar a cancel·lar al 100 per cent tots els deutes que no es puguin pagar, i ens referim a hipoteques, préstecs, targetes de crèdit, avals, etc.

Procediment a seguir en la Llei de Segona Oportunitat

El procediment a seguir és el següent:

1. S’ha de presentar la sol·licitud, amb assistència jurídica per part d’un especialista, d’aquest benefici davant el jutge que hagi conegut el previ concurs de creditors. I prèviament a tot això haver intentat, almenys, un acord extrajudicial de pagament amb els creditors.
2. La sol·licitud del benefici ha d’anar acompanyat, segons els casos, d’una proposta de Pla de Pagaments, i confirmar que les opcions de les propostes que ofereixen els bancs no són assumibles pel deutor.

Amb aquest tràmit pot arribar a aconseguir-se l’«exoneració de la totalitat del passiu insatisfet”, la qual cosa en la pràctica es tradueix en la desaparició dels deutes, fins i tot dels avals facilitats a una empresa que es va veure obligada al seu tancament, quedant lliure de responsabilitat.

La entrada La Segona Oportunitat: possible cancel·lació dels deutes contrets amb l’Administració Pública. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Malgrat el desconeixement d’aquesta Llei per a molts ciutadans, és una solució per a moltes situacions que abans eren irreversibles i ara han deixat de ser-ho.

És una llei d’origen europeu que neix de la preocupació de la Comissió Europea davant la crisi de moltes persones físiques i autònoms, que es troben per motius sobrevinguts davant una situació de bloqueig financer.

Aquesta llei pretén ser una lleugera pilota d’oxigen per a petits empresaris i persones particulars, que troben un mitjà legal per refer-se d’una aventura emprenedora fracassada i que els ha arrossegat a contreure deutes inassumibles.

Quan una persona física es troba en una situació d’asfíxia financera es veu obligada a treballar en economia submergida. Per aquest motiu la Comissió Europea va obligar a tots els països de la Unió a incorporar en els seus ordenaments jurídics un mecanisme legal de segona oportunitat.

Quina finalitat persegueix la Llei de la Segona Oportunitat?

La supervivència de molts emprenedors, persones físiques i autònomes que abans havien de fer front als deutes contrets amb el seu patrimoni present i futur.

Qui pot acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat??

Totes les persones físiques i autònoms que mantinguin deutes per sobre de les seves possibilitats, ja no hauran d’afrontar els seus deutes amb la garantia del seu patrimoni futur.

Quin és el procediment a seguir?

És un procediment que s’inicia amb un intent d’acord extrajudicial i que ha d’acabar passant pel jutjat. Quan es compleixen una sèrie de requisits, es pot aconseguir la cancel·lació del total dels seus deutes.

Si el jutge considera que el particular deutor ha actuat sempre amb bona fe i que compleix amb els requisits que exigeix la llei, el nostre despatx assegura un 100% d’èxit si es compleixen els requisits. En conseqüència, el jutjat ens concedirà la cancel·lació dels deutes que ofereix la llei de la segona oportunitat.

A Catalunya, 450 persones s’hi van acollir l’any 2017 a la Llei de la Segona Oportunitat. Representen una de cada tres que ho va demanar a Espanya. Una xifra insuficient, segons el Col·legi de l’Advocacia, que demana que s’aprofitin molt més els avantatges previstos per la llei i que recull el següent reportatge:

La entrada Asfíxia financera: cancel·li els seus deutes amb la Llei de la Segona Oportunitat. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.