Els passats dies 12 i 13 de novembre 2019 vam acudir, com cada edició, al XV Fòrum Concursal. Sessions eminentment pràctiques on es van tractar temes de summa actualitat que sorgeixen en el dia a dia dels qui ens dediquem professionalment al dret concursal.

Aquest mecanisme dóna empara a les persones físiques (empresàries i no empresàries) en situació d’insolvència per a arribar a un acord amb els creditors, liquidar el patrimoni per a pagar els crèdits i, si escau, sol·licitar el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet.

Sent una solució molt interessant, la seva execució pot comportar  alguna que una altra dificultat que pot portar a allargar el temps de tramitació del procediment.

El procediment preveu una primera fase de mediació davant Notari, que evitaria la via judicial. Primer problema: trobar un mediador. La dificultat no és tant trobar-lo, sinó que el mediador accepti el lloc, ja que en tenir els deutors molt pocs recursos econòmics, el mediador es planteja dubtes de no veure retribuïda la seva labor, risc sens dubte cert.

Per això, el notari tira d’agenda fins a cridar un número prudencial de tres mediadors i fer constar que cap ha acceptat el nomenament, declaració imprescindible per a seguir la via judicial.

Si fracassa la mediació, iniciem la via judicial amb una demanda en el partit judicial del domicili del deutor. Segona dificultat: quan el deutor no és empresari, el jutjat en qüestió no és un jutjat mercantil especialitzat en procediments concursals i això pot alentir el tràmit. És el nostre parer que la competència hauria de recaure sempre en els jutjats mercantils.

Tercer punt problemàtic: aconseguir el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. La seva finalitat és liquidar tots els deutes existents fins i tot no existint béns suficients del deutor per a fer front al seu pagament. Per a això resulta imprescindible provar la bona fe del deutor.

Com la demostrarem? Aportant tota la documentació que justifiqui l’actuació diligent del deutor, exposant detalladament les causes que han portat a la insolvència, manifestant les dificultats econòmiques, precarietat laboral, problemes familiars, malalties, etc. amb el detall més gran possible. És potser un dels punts més importants i que el que cal prestar molta atenció ja d’això pot dependre la posterior resolució. La nostra recomanació és sincerar-se al màxim per a poder traslladar la realitat al Jutge.

Dèiem que els beneficis continuen sent majors que les dificultats i això ho podem afirmar amb tota rotunditat.

Tant és així que el Tribunal Suprem, en una recent sentència de 2 de juliol, ha ampliat l’exoneració als deutes amb la Seguretat Social i Hisenda, quan la llei no la contempla. Els deutes amb la Seguretat Social i Hisenda solen ser molt més comunes i les que més ofeguen als autònoms.

L’Alt Tribunal considera que, una vegada aprovat el pla de pagaments pel jutge, el creditor públic no pot contrariar-lo i embargar els béns del deutor posant en perill l’eficàcia del pla. Recordem que la finalitat de la llei és l’exoneració plena del deutor.

En aquest sentit, els Ministeris de Justícia i Economia van presentar al Govern al març 2019 el Projecte de Text Refós de la Llei Concursal, que preveu l’extensió de l’exoneració a “la totalitat dels crèdits insatisfets” i que “en tot cas, l’exoneració inclourà als crèdits de Dret públic”.

Sens dubte, és una mesura molt transformadora. De la prioritat que li atorgui el nou govern a la reforma, dependrà la seva definitiva aprovació per les Corts, per la qual cosa és difícil de determinar encara la seva entrada en vigor.

En cas que vostè es trobi en situació d’insolvència o conegui a algú a qui li pugui interessar iniciar aquest procediment per a liquidar els seus deutes i començar de nou, no dubti a contactar amb Domenech Delsors Advocats i li atendrem al més aviat possible i de forma personalitzada.

La entrada Què cal saber sobre la llei de segona oportunitat. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Deia l’exposició de motius de Llei que el seu objectiu no és un altre que permetre el que tan expressivament descriu la seva denominació: que una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida i fins i tot d’arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai podrà satisfer.

L’experiència ha demostrat que quan no existeixen mecanismes de segona oportunitat es produeixen desincentius clars a escometre noves activitats i fins i tot a romandre en el circuit regular de l’economia. Això no afavoreix òbviament al propi deutor, però tampoc als creditors ja siguin públics o privats. Al contrari, els mecanismes de segona oportunitat són desincentivadors de l’economia submergida i afavoridors d’una cultura empresarial que sempre redundarà en benefici de l’ocupació.

A aquesta finalitat respon la primera part d’aquesta Llei, per la qual es regulen diversos mecanismes de millora de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, introduït en la nostra legislació concursal per la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, i s’introdueix un mecanisme efectiu de segona oportunitat per a les persones físiques destinat a modular el rigor de l’aplicació de l’article 1911 del Codi Civil que estableix la responsabilitat patrimonial universal del deutor, el que el deutor respongui davant els seus deutes amb tots els seus béns presents i futurs.  

La finalitat de la Llei no és una altra que permetre a les persones físiques una segona oportunitat, és a dir, que, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida i fins i tot d’arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una els deutes que mai podrà satisfer.

De la reforma que va suposar la Llei cal destacar la introducció de l’article 178 bis que tracta del benefici del passiu insatisfet. Una vegada conclòs el concurs el deutor persona natural podrà obtenir el benefici d’exoneració del passiu insatisfet, sempre que es compleixin els requisits establerts de concurrència de bona fe i de falta d’actius per afrontar els seus deutes.

El procés és complex, amb intervenció preceptiva d’Advocat i tutelat per un Jutge, no per això menys interessant. Dic això perquè pel que sembla de les estadístiques publicades després d’un any de bagatge de la Llei els resultats no són els esperats.

En el primer semestre de 2016 es van presentar solament 344 concursos de persona física no empresari, en el 2015 no van arribar a 600 quan a França o Alemanya se superen àmpliament els 100.000 concursos de persona física a l’any. Espanya ha estat dels últims d’Europa a regular la segona oportunitat i clarament la Llei no ha servit per recuperar a les milers de persones en clara situació de risc social per infrautilización de la mateixa. És una Llei infrautilizada, però no per això hem d’ignorar-la.

Malgrat la complexitat que a primera vista ofereix la reforma, és una eina que puc afirmar pot ajudar en gran manera a moltes persones. Cal seguir treballant sense timidesa de manera que més persones puguin obtenir aquest benefici i puguin seguir activament en la nostra societat creant riquesa i treball.

La entrada Existeix una segona oportunitat. L’acumulació de deutes no és la fi. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

El nostre despatx ha contribuït activament aportant els arguments que han propiciat el dictat de l’Acte del Jutjat del Mercantil 5 de Barcelona que vària el criteri mantingut fins avui pel Tribunal Suprem quant a la competència del Jutjat mercantil per realitzar pronunciaments sobre els efectes laborals en l’Acte de venda de la Unitat Productiva així com l’abast dels mateixos.

El canvi de criteri té efectes immediats i directes sobre el pla de viabilitat de l’empresa concursada, però també sobre l’interès que pot suscitar la compra d’unitats productives en aquestes circumstàncies.

Dos han estat els punts sotmesos a criteris canviants, d’una banda la competència del Jutge del concurs per pronunciar-se sobre la successió empresarial a efectes laboral i de la seguretat social i en segon terme l’abast i limitació d’aquests efectes.

Fins a data molt recent la pràctica majoria de Jutjats Mercantils seguien el criteri de la STS de 29 d’Octubre de 2014 la qual no deixava dubta alguna sobre la incompetència del Jutge del concurs per pronunciar-se en l’Acte de venda de la unitat productiva i sobre la subrogació de les quotes de la seguretat social sent matèria exclusiva dels Jutjats socials.

En els nostres al·legats hem defensat la competència del Jutge del concurs per pronunciar-se sobre els efectes laborals i de Seguretat Social de la venda de la Unitat productiva, però hem anat més enllà perquè creiem que tota empresa encara en fase de liquidació ha de tenir una segona oportunitat real per seguir la seva marxa.

Tenen límit aquests efectes? Una interpretació coherent de la nova Llei Concursal ha de concloure que als efectes tant laborals com de la Seguretat Social existeix successió d’empresa en els casos de venda de la unitat productiva en seu concursal, però el adquirente no quedarà subrogat en la totalitat del passiu laboral.

Aquest nou gir jurisprudencial atorga plena seguretat jurídica i té efectes immediats en la finalitat principal del concurs que no és una altra que la conservació del teixit industrial i el manteniment dels llocs de treball de l’empresa.

Tal com recull l’Acte seguint els nostres al·legats » Al nou adquirent hem d’oferir-li facilitats per iniciar una nova marxa, noves inversions amb el manteniment del que ja hi havia; difícilment podrà fer-ho si a més ha d’escometre els deutes pendents tant laborals com socials. «

La resolució comentada és absolutament rellevant en fòrums concursals. La comissió Mercantil del col·legi d’economistes ha organitzat una sessió – debat el proper 13 d’Octubre sobre l’abast de la successió d’empreses a efectes laborals i de la seguretat social, distinció entre empresa i centre de treball a l’empara de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, seguint l’Acte del Jutjat del Mercantil 5 de Barcelona, que els adjuntem.

La entrada Reestructuració d’empreses: Venda de la unitat productiva. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.