No han passat molts dies i aquesta Sentència ja ha fonamentat una altra molt recent de data 29 de març de 2017 del Jutjat del contenciós administratiu 1 de Burgos.

En el procediment que ha donat lloc a la recent sentencia el demandant sol·licitava la rectificació de la liquidació de la plusvàlua practicada per vulnerar la regulació legal. Deia el demandant que no s’havia produït el fet imposable, ja que l’immoble va ser adquirit per 391.842,56 euros el 18/07/2007 i el preu de venda el 15/01/2016 va ser de 235.000 euros. No havia existit doncs, cap increment sinó ben al contrari, un decrement del valor de l’immoble.

Diu la Sentència en el seu Fonament Tercer: El fet imposable exigeix, com a pressupost necessari, que es produeixi un increment de valor del terreny al moment de la meritació de l’Impost i tenint en compte el període que es consideri en la corresponent liquidació tributària. La base imposable de l’Impost solament es tindrà en compte quan s’ha produït l’increment de valor del terreny quantificant-ho d’una manera objectiva… El determinant…, és l’existència d’un increment real del valor del terreny havent d’entendre’s – que l’aplicació dels criteris legals de quantificació de la base imposable, solament poden tenir-se en compte quan existeix l’increment real del valor del terreny, que és el que, segons el fet imposable, grava l’Impost i permet la seva liquidació.

Per a major argumentació fa referència expressa a la Sentència del Tribunal Constitucional i reprodueix alguns passatges concrets de la seva fallada “en cap cas es pot establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial o, la qual cosa és el mateix, en aquells supòsits en els quals la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia”.

El Jutjat conclou que no es tracta d’un cas aïllat o que incumbeixi exclusivament al País Basc, sinó que com és sabut té pendents també qüestions d’inconstitucionalitat en relació amb la legislació estatal sobre la matèria que, previsiblement, serà resolta d’acord amb la doctrina fixada en aquests casos.

Tenim ple convenciment que tota reclamació efectuada per una liquidació practicada complint els requisits que anem exposant, serà íntegrament benvolguda.

La entrada Més sobre la plusvàlua se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

L’Impost sobre el Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, és un tribut que grava l’increment de valor que experimenten els terrenys al moment de la seva transmissió i es presumeix que en totes les transmissions es produeix un increment d’aquest valor. Per obtenir la quota de l’impost es parteix del valor cadastral i s’aplica una fórmula que té en compte el nombre d’anys transcorreguts des de l’adquisició de l’immoble i de determinats percentatges fixats pels ajuntaments, amb independència de si hi ha hagut un increment real o no del valor del terreny.

Amb la crisi econòmica el que ha succeït és que el valor dels immobles, i per tant dels terrenys, ha arribat a depreciar-se en alguns casos per sota del valor cadastral produint, no ja un increment, sinó una depreciació.

Fins avui, que el valor de transmissió de l’immoble fos inferior al de la seva adquisició, com que no es distingeix entre el valor del terreny i el de l’immoble, no es considera judicialment prova suficient a l’efecte de justificar l’absència d’increment del valor del terreny.

Diu el Tribunal Constitucional que «tots hem de contribuir al sosteniment de la despesa pública d’acord amb la capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori«.

Per tant, el nero fet d’haver mantingut la propietat d’un immoble un nombre d’anys (entre un i vint), no implica de forma automàtica que es produeixi un increment del seu valor. La Plusvàlua no grava la transmissió patrimonial ni el patrimoni, ja que el seu objecte no és la titularitat dels terrenys, sinó l’augment de valor que aquests han experimentat amb el pas del temps.

La resolució dictada és de gran transcendència, ja que suposa una protecció del contribuent davant un sistema tributari basat en un automatisme que pot arribar a resultar arbitrari. Diu la resolució que «en cap cas podrà el legislador establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial.» I de cap manera «en aquells supòsits en els quals la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia.»

És d’esperar que les resolucions pendents estiguin en plena consonància amb la dictada i de confirmar-se la sospita, molt atents als càlculs de les plusvàlues en les transmissions futures d’immobles.

La entrada La plusvàlua, cap a una fiscalitat més justa se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.