La entrada Successió d’empresa i deutes amb la Seguretat Social se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Es tracta d’una reforma d’ampli calat la finalitat del qual és harmonitzar i ordenar la legislació concursal que des del 2003 ha estat reformada fins a 28 vegades.

Aquest nou text, és la transposició de la directiva europea de reestructuració i insolvència, Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per a augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132 del Parlament Europeu i del Consell, sobre determinats aspectes del Dret de societats (Directiva sobre reestructuració i insolvència).

La reforma, que s’emmarca en els sistemes d’insolvència, posa fi al règim transitori de moratòria concursal posat en marxa per a respondre a l’impacte de la pandèmia que ha permès protegir la indústria en un context extraordinari.

Com a norma, els sistemes d’insolvència tenen com a objectiu en el cas d’activitats econòmicament viables però amb dificultats financeres, tractar de facilitar la reestructuració del passiu garantint els drets dels creditors i la continuïtat de l’empresa.

En el cas d’activitats inviables, el procediment tracta d’extreure el major valor dels actius per a retornar als creditors el major percentatge dels seus crèdits, seguint un ordre de prelació.

Quan el deutor insolvent és una persona física, el concurs pretén identificar als deutors de bona fe i oferir-los una exoneració parcial o total del seu passiu insatisfet que els permeti beneficiar-se d’una segona oportunitat, evitant la seva passo a l’economia submergida o a una situació de marginalitat.

La nova Llei pretén agilitzar els procediments concursals donant major nombre d’eines a tots els intervinents per a aconseguir major agilitat i practicitat, de manera que s’incrementi la seva utilització versus al procediment conegut fins ara com de segona oportunitat.

El recurs del concurs i també el de segona oportunitat en comparació a altres països del nostre entorn era poc utilitzat, i quan les empreses recorren al concurs, el fan en una situació de dificultats avançades. A més, era un procediment excessivament llarg.

Cal destacar les següents novetats:

1. Quant al denominat benefici d’exoneració del passiu

El benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), passa a denominar-se exoneració del passiu insatisfet (EPI).

La supressió de la paraula “benefici” té el seu fonament en què el legislador vol incidir en què no es tracta de cap benefici, sinó d’un dret propi de la persona natural deutora. Això suposa un clar gir de l’esperit inspirador de Llei concursal que en els seus inicis era clarament favorable al creditor.

El nou EPI suprimeix l’obligació per a aquell deutor que vulgui beneficiar-se de l’exoneració, l’haver intentat amb anterioritat i de manera infructuosa un acord extrajudicial de pagaments. D’aquesta manera, el deutor, persona natural que es trobi en insolvència actual o imminent, podrà acudir al concurs per a poder beneficiar-se de l’exoneració, sense necessitat d’intentar una solució preconcursal en l’èxit de la qual no confia.

S’articulen dues modalitats d’exoneració: l’exoneració amb liquidació de la massa activa i l’exoneració amb pla de pagaments.

Aquestes dues modalitats són intercanviables, en el sentit que el deutor que hagi obtingut una exoneració provisional amb pla de pagaments pot, en qualsevol moment, deixar-la sense efecte i sol·licitar l’exoneració amb liquidació.

Es busca que no sempre sigui necessària la liquidació prèvia dels béns del deutor perquè aquest quedi exonerat dels seus deutes. Ara bé, es manté la impossibilitat d’exonerar crèdits públics, excepte un topall de 10.000 euros per a Hisenda i altres 10.000 euros de la Seguretat Social.

2. Enquant al pre-pack o empaquetat previ

El paquet o empaquetat previ al concurs, conegut en anglès com prepack o pre-packaged és un mecanisme àgil i híbrid que consisteix en la venda d’una unitat productiva acordada de manera prèvia al concurs, l’execució del qual es produeix després de la declaració de concurs.

Així, en fase preconcursal es fixaria el perímetre de la unitat productiva i es recaptarien les ofertes sota la supervisió d’un expert independent que seria, en molts casos, el posterior administrador concursal, consumant-se l’adquisició de la unitat productiva una vegada obert el concurs amb la resolució del jutge aprovant la transmissió.

La nova Llei introdueix un requisit que pot suposar una trava a la venda d’unitats productiva i és l’obligació de l’adquirent de continuar o reiniciar l’activitat amb la unitat o unitats productives ofertes sense cap variació i per un mínim de dos anys, en el cas de pre-pack, i de tres anys en els supòsits de presentació de l’oferta juntament amb la sol·licitud de declaració del concurs.

Establint-se, en tots dos casos, que l’incompliment d’aquest compromís donarà lloc al fet que qualsevol afectat pugui reclamar a l’adquirent l’una indemnització dels danys i perjudicis que poguessin haver-se causat.

3. Quant a la venda de la unitat productiva

La venda de la unitat productiva pot tenir lloc en qualsevol fase del concurs: fase comuna, de conveni o de liquidació i preconcursal apostant clarament i per primera vegada, per la transmissió d’unitats productives o de la totalitat de l’empresa en funcionament com a objecte d’un pla de reestructuració.

4. El procediment especial per a autònoms i microempreses

S’introdueix un procediment especial per a autònoms i microempreses pensat per a donar una major viabilitat a l’empresa a fi de donar continuïtat a la seva activitat o si és el cas, que la liquidació sigui molt més ràpida i amb menor cost.

La Llei 16/2022 de Reforma de la Llei Concursal incorpora un procediment especial per a microempreses (menys de 10 treballadors i menys de 700.000 euros de volum de negoci o de 350.000 euros de passiu), en el qual el paper dels creditors cobra major importància, creant un mecanisme d’insolvència únic i especialment adaptat a les necessitats i circumstàncies d’aquest tipus d’empreses, garantint la màxima simplificació processal.

El passat 26 de setembre va entrar en vigor l’esperada reforma de la Llei Concursal (duta a terme per la Llei 16/2022), abordant i modificant en gran manera tot el sistema concursal, encara que no serà fins a l’1 de gener de 2023 quan entraran en vigor totes les modificacions relacionades amb la tramitació especial per a les microempreses i els autònoms.

La entrada Nova Llei Concursal: un nou escenari se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Enfront d’una situació d’insolvència hi ha una segona oportunitat. Com a professionals del dret creiem fermament en aquesta afirmació i cada vegada són més les Sentències que la secunden.

La Llei de Segona Oportunitat

Hem comentat en altres posts (any 2016) (any 2019) sobre la Llei de Segona Oportunitat, però volem compartir una recent Sentència que fa que cada vegada més creguem en la utilitat d’aquest mecanisme.

La llei reguladora del mecanisme de segona oportunitat està dirigida a les persones particulars que hagin adquirit uns deutes inassumibles, creant-los una situació crítica i evocats a l’economia submergida i la clandestinitat.

El mecanisme previst en la Llei permet a aquestes persones sortir d’aquesta angoixant situació d’una forma ordenada i legal. Si es donen els requisits previstos en la norma es pot arribar a produir l’exoneració total del deute.​​

L’Exposició de Motius, de la Llei de Segona Oportunitat que llaures al compromís social diu:

“Es tracta de permetre que aquell que ho ha perdut tot per haver liquidat la totalitat del seu patrimoni en benefici dels seus creditors, pugui veure’s alliberat de la major part dels deutes pendents després de la referida liquidació”.

No obstant això, com és habitual en el nostre sistema jurídic, aquesta nova legislació també establia el que en termes col·loquials es denomina com a “llei de l’embut”, reservant per a l’Administració Pública un tracte privilegiat dels seus crèdits quant al benefici de l’exoneració del passiu insatisfet regulada en els diferents apartats de l’article 178-bis de la Llei Concursal (L.C.), afegit pel RDL 1/2015 i confirmat per la Llei 25/2015. És a dir, sí, però no.

Què és exonerable en la Llei de Segona Oportunitat

En la pràctica, quedaven fora d’una possible exoneració els crèdits de dret públic (Seguretat Social i Agència Tributària), que quedaven com una llosa futura per a la solvència i rehabilitació de les persones físiques que havien hagut d’acudir a la via concursal.

Una part important dels deutes que arrosseguen les persones físiques, empresaris o no, quan la situació econòmic esdevé asfixiant, són tributàries, les quals fins ara era inviable la seva exoneració.

Recentment el Tribunal Suprem en la Sentència 381/2019 de 2 de juliol, encén un indici de llum a la possible cancel·lació dels deutes contrets amb l’Administració pública, com a Hisenda o Seguretat Social en el marc d’un concurs de persona física. S’introdueix així una gran oportunitat a deutors, empresaris o no, el deute dels quals inclou un crèdit públic. El pronunciament preveu que també els deutes derivats contrets amb l’Agència Tributària puguin ser objecte d’exoneració en més d’un 70%, sempre que es compleixin.

El cas concret si bé es refereix a un deutor de Palma, amb deutes amb l’Agència Tributària (AEAT), entenem que aquest criteri també es fa extensiu als deutes amb Seguretat Social.

A partir d’aquesta Sentència, els Jutjats del Mercantil podran determinar el fraccionament de la part no exonerable del crèdit públic i exonerar del crèdit ordinari i subordinat (interessos, recàrrecs, sancions i un 50% de la quota), mentre que el crèdit privilegiat podrà ser objecte d’un pla de pagaments fraccionats de fins a cinc anys d’acord amb la capacitat econòmica del deutor.

La fallada, del qual és ponent el magistrat Ignacio Sancho Gargallo, realitza una interpretació teleològica, de la fi de la norma, amb esment fins i tot a la nova Directiva d’insolvència i a les recomanacions de la Comissió Europea, que pretén fomentar una “real i efectiva segona oportunitat”.

Recordem que la Llei de Segona oportunitat neix amb la finalitat de donar una solució a una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat de canalitzar novament la seva vida i començar de zero i fins i tot pugui emprendre noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai podrà satisfer.

Poden acollir-se a aquesta solució totes les persones físiques particulars, autònoms i empresaris que hagin actuat de bona fe; això és no haver estat declarat culpable en el concurs de creditors, és a dir, que no hagi originat o agreujat la seva insolvència per dol o culpa greu, no haver estat condemnat en sentència ferma per delictes contra la Hisenda Pública i Seguretat Social; demostrar haver intentat arribar a un acord amb els creditors (normalment bancs) així com la impossibilitat de pagar per motiu de la situació econòmica actual del deutor. Com a últim condicionant, és acceptar inscriure el benefici en un Registre Públic Concursal (al qual només es té accés amb autorització expressa del jutge).

Mitjançant aquest mecanisme que facilita la Llei, es pot arribar a cancel·lar al 100 per cent tots els deutes que no es puguin pagar, i ens referim a hipoteques, préstecs, targetes de crèdit, avals, etc.

Procediment a seguir en la Llei de Segona Oportunitat

El procediment a seguir és el següent:

1. S’ha de presentar la sol·licitud, amb assistència jurídica per part d’un especialista, d’aquest benefici davant el jutge que hagi conegut el previ concurs de creditors. I prèviament a tot això haver intentat, almenys, un acord extrajudicial de pagament amb els creditors.
2. La sol·licitud del benefici ha d’anar acompanyat, segons els casos, d’una proposta de Pla de Pagaments, i confirmar que les opcions de les propostes que ofereixen els bancs no són assumibles pel deutor.

Amb aquest tràmit pot arribar a aconseguir-se l’«exoneració de la totalitat del passiu insatisfet”, la qual cosa en la pràctica es tradueix en la desaparició dels deutes, fins i tot dels avals facilitats a una empresa que es va veure obligada al seu tancament, quedant lliure de responsabilitat.

La entrada La Segona Oportunitat: possible cancel·lació dels deutes contrets amb l’Administració Pública. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

En els últims dies m’han arribat diverses consultes sobre la compatibilitat d’aquestes dues «solucions» enfront de la crisi, l’ERTO i el concurs de creditors.

Actualment, amb la legislació vigent, no existeix cap prohibició que impedeixi sol·licitar el concurs de creditors quan s’ha tramitat un ERTO.

L’ERTO pot ser una solució per a corregir una determinada problemàtica laboral i els concursos de creditors són una possible solució davant una situació d’insolvència, actual o imminent, és a dir, quan l’empresa és incapaç de fer front a les seves obligacions exigibles de pagament.

Totes dues mesures són compatibles, i poden sol·licitar-se en un i un altre moment segons resulti més convenient: poden presentar-se abans, durant i després del concurs de creditors. Pot ocórrer que convingui realitzar l’ERTO, després de la declaració del concurs i obtenir en l’ERTO l’empara del Jutjat Mercantil, en comptes de sol·licitar l’ERTO prèviament i després el concurs de creditors. Però de cap manera l’ERTO ha de ser previ a la sol·licitud del concurs.

Parlarem breument de la sol·licitud i tramitació de l’ERTO en el concurs i en el preconcurs de creditors.

Sol·licitud i tramitació de l’ERTO en el concurs i preconcurs de creditors.

Competència.

La competència del concurs de creditors recau en el jutjat del mercantil conforme l’article 44.1 del Text Refós de la Llei Concursal (d’ara endavant TRLConcursal): «Són competents per a declarar i tramitar el concurs de creditors els jutges del mercantil».

En el concurs de creditors, la competència per a conèixer la sol·licitud d’extinció de contractes de treball en seu concursal ve recollida en l’article 53.1 TRLConcursal, conforme al qual:

«La jurisdicció del jutge del concurs és exclusiva i excloent per a conèixer de les accions socials que tinguin per objecte la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament, la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que, conforme a la legislació laboral i al que s’estableix en aquesta llei, tinguin caràcter col·lectiu, així com de les quals versin sobre la suspensió o extinció de contractes d’alta direcció.»

Legislació i procediment aplicables.

Les disposicions aplicables al procediment d’extinció col·lectiva de contractes de treball en el si del procediment concursal seran les específicament previstes en el Text Refós de la Llei Concursal, norma a la qual expressament remet el mateix article 57 del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, aprovat Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

Només en el no previst en els preceptes concursals existeix una remissió a la legislació laboral (article 169.2 TRLConcursal). Concretament, el procediment aplicable es recull en l’article 169.2, de la meritada norma, amb remissió als articles següents, articles 170 a 185 TRLConcursal:

«Declarat el concurs, la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament i la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, es tramitaran per les regles establertes en aquesta Subsecció quan tinguin caràcter col·lectiu.»

Legitimació per a sol·licitar l’extinció dels contractes de treball.

Segons l’article 171 TRLConcursal, estaran legitimats per a sol·licitar al Jutge del concurs l’extinció col·lectiva de contractes de treball, tant l’administració concursal com el deutor o els treballadors de l’empresa, a través dels seus representants legals.

Moment processal per a la sol·licitud d’extinció dels contractes de treball.

L’article 172 TRLConcursal disposa que l’adopció de les mesures que es poden sol·licitar en l’article 171 TRLConcursal, entre les quals es troba l’extinció col·lectiva de contractes de treball, només podrà dur-se a terme una vegada emès l’informe preceptiu per l’administració concursal a què es refereix l’article 290 TRLConcursal.

No obstant això, en aquells casos a què la viabilitat futura de l’empresa pugui veure’s greument compromesa, així com l’ocupació i causar greu perjudici als treballadors, acreditant aquesta circumstància, la sol·licitud podrà realitzar-se davant el jutge en qualsevol moment del procediment des de la declaració del concurs.

L’esperit del Text Refós de la Llei Concursal ve a confirmar la possibilitat d’anticipar tràmits processals en aquells supòsits en què això beneficiï a la massa activa o bé eviti perjudicar la massa passiva, és a dir, es pretén evitar que es comprometi greument la viabilitat futura no ja de l’empresa, sinó de la satisfacció de creditors.

En aquest sentit, existeixen diversos precedents judicials que han anat interpretant amb amplitud l’excepció prevista, abans recollida en l’article 64.3 de la derogada Llei Concursal 22/2003 (actualment en art. 172 TRLConcursal), d’anticipar la sol·licitud de mesures laborals a l’emissió de l’informe d’administradors, aplicant aquesta possibilitat en altres supòsits que no es refereixen estrictament a «la viabilitat futura de l’empresa».

A títol il·lustratiu, cal esmentar l’Acte del Jutjat del Mercantil de Cadis de 15 d’abril de 2005 (la Llei 83915/2005) que, com a excepció per a admetre l’anticipació, es basava en el previsible exercici per part dels treballadors de les accions d’extinció de contractes de treball per falta de pagament de salaris de l’article 50.1.b) de l’Estatut dels Treballadors. Això, segons el citat Tribunal, podria comportar l’augment de l’endeutament de la concursada, atès que la indemnització a abonar es qualifiqués de crèdit contra la massa, exarticle 242 TRLConcursal.

Impugnació.

Existeixen diversos mitjans per a fer valer el desacord amb les resolucions dictades en els incidents concursals relatius a accions socials:

• El recurs en sentit rigorós, de suplicació davant la Sala social TSJ, competent per raó del territori en què té seu el Jutjat del concurs de què es tracti, així com els altres recursos previstos en la Llei reguladora de la jurisdicció social, que es tramitaran i resoldran davant els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, sense que cap d’ells tingui efectes suspensius sobre la tramitació del concurs ni de cap dels seus incidents, seccions o peces separades.
• L’Estatut dels Treballadors contempla accions individuals per contraposició al llit conflicte col·lectiu per a impugnar els trasllats i modificacions substancials de treball de caràcter col·lectiu, amb virtualitat suspensiva (articles 40.2 i 41.4 ET 2015).
• Finalment, la impugnació de qüestions referides estrictament a la relació jurídica individual, es recullen en un capítol específic, article 541 TRLConcursal, que regula l’incident en matèria laboral per a:
  1. Les accions que els treballadors o el FOGASA exercitin contra l’acte que decideixi sobre la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament, la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que, conforme a la llei, tinguin caràcter col·lectiu. Entenem que fa referència realment a qüestions que es refereixen estrictament a la relació jurídica individual cada treballador, atenent que l’Acte únicament és recurrible en suplicació per part dels representants dels treballadors i no individualment en mancar de legitimació activa (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 5607/2018, de 24 d’octubre, 3784/2018).
  2. Els treballadors que tinguin la condició de personal d’alta direcció poden contradir la decisió de l’administració concursal d’extingir o suspendre els contractes subscrits pel concursat amb aquests. En tots dos casos el termini és d’un mes des que van conèixer o van poder conèixer la resolució judicial, o l’administració Concursal els notifiqui la decisió adoptada.

Una altra alternativa més viable: el preconcurs.

Davant l’allau de sol·licituds de concursos que previsiblement s’aveïna, és interessant tenir en compte altres alternatives més viables i menys dràstiques al concurs de creditors com és el preconcurs.

El preconcurs, de tramitació més àgil, pot ajudar l’empresari i als seus creditors a superar la situació, permetent que l’empresa sobrevisqui i pugui continuar desenvolupant la seva activitat.

Aquest mecanisme no ha de culminar amb l’entrada en concurs de l’empresa, si en el termini establert esmenem la situació d’insolvència. Poso, per exemple, obtenir el refinançament de les nostres entitats financeres, proveïdors, etc., i mentre aconseguim aquest canvi en la nostra empresa, la llei ens dóna un període de quatre mesos molt útils per a superar la crisi.

El preconcurs pot ser d’especial utilitat per a molts casos, per ser un procés senzill i curt en el temps, que permet al deutor iniciar negociacions amb els seus creditors per a arribar a un acord amb ells i evitar el concurs, renegociant els deutes, tant en la seva quantia com en el període de pagament.

Quant al seu tràmit, consisteix en una declaració dirigida al jutjat, el qual atorga un termini de tres mesos, més un, per a realitzar un últim intent de negociació amb els nostres proveïdors, especialment amb entitats bancàries per a tractar de refinançar el deute que tingui la societat i així poder reflotar-la.

Des del meu punt de vista aporta en determinats casos avantatges substancials:

• No altera la rutina laboral durant el temps que duri el procediment: A diferència del concurs, la societat no és intervinguda per administradors concursals. És a dir, l’empresa aconsegueix mantenir els seus òrgans de govern i ser responsable de totes les decisions executives.
• Evita la mala qualificació: Les empreses en preconcurs queden protegides davant la possible sol·licitud de concurs necessari per part dels seus creditors.
• Paralitza les execucions: Des de la presentació de la comunicació no seran possibles les execucions judicials de béns o drets que siguin «necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional».
• No afecta la imatge de l’empresa: Les empreses en preconcurs compten amb una certa privacitat respecte al procés. Malgrat que el secretari judicial pot ordenar la publicació de l’extracte de la resolució en el Registre Públic Concursal, si el deutor així ho sol·licita de manera expressa, aquest no es farà públic. No obstant això, el deutor pot demanar que s’aixequi el caràcter de reservat de la comunicació quan així ho desitgi.
• El seu cost és interessant. En un preconcurs les despeses sempre seran molt més baixos que els que es puguin donar en un concurs, ja que, la seva durada és curta i delimitada: no hi ha administrador concursal i els costos de lletrat i procurador són bastant inferiors.

Josep Domenech Delsors

La entrada ERTO i Concurs de Creditors, solucions enfront de la crisi de la covid19 se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Les mesures promulgades són moltes, però hi ha unes altres que no són noves però que poden resultar fins i tot més útils per estar pensades per a situacions més peremptòries.

Davant aquesta pandèmia, que no sembla que tingui una fi pròxima, el concurs de creditors pot ser l’eina útil per als deutors que necessitin hibernar durant la crisi del COVID-19 mentre decideixen quina opció de reestructuració necessiten per a l’empresa familiar.

Què és el concurs de creditors.

El concurs de creditors és un procediment especifico regulat en la nostra legislació mercantil per a solucionar aquella situació d’insolvència en la qual es troba la nostra empresa.

Què permet el procediment concursal.

El procediment concursal permetrà a l’empresa familiar deixar de pagar els seus deutes anteriors sense que els creditors puguin executar els seus crèdits i embargar el patrimoni del deutor, ja que sota aquest procediment judicial l’empresa familiar gaudirà de l’escut protector que li farà immune enfront d’execucions o embargaments dels seus creditors (incloent també aquí Agència Tributària, Tresoreria de la Seguretat Social, Ajuntaments, etc.).

L’empresari podrà paralitzar el pagament del servei del deute i centrar-se en realitzar els pagaments associats als contractes operatius o de circulant, necessaris per a la continuació de la seva activitat amb la consegüent millora en la posició de la seva tresoreria i guanyant temps per a negociar amb els creditors (quitacions, pagaments ajornats etc) allunyant-se d’una insolvència imminent.

El temps és crucial. Preveure i anticipar són els únics remeis a l’abast per a superar aquesta difícil situació la data de fi de la qual es desconeix.

El procediment també impedeix que s’instin resolucions contractuals, i aquest és un benefici clau ja que es podria impedir la resolució d’un contracte de distribució que, per causa d’insolvència, hagués estat incomplit en alguna de les nostres obligacions. El citat escut impedeix que es puguin resoldre contractes extrajudicialment, havent de decidir sobre aquest tema el jutge del mercantil el qual determinarà si manté el contracte incomplit en vigor en interès del concurs.

Avantatges d’un concurs per a la reestructuració de l’empresa.

El ventall de mesures de reestructuració en el concurs és molt ampli. Des de retallades de plantilla a la resolució de contractes onerosos i el manteniment d’aquells que realment siguin essencials, i el que és interessant: sense necessitat de recórrer a les figures jurisprudencials de força major o de la clàusula rebus sic standibus de les quals tant es parla últimament.

Les mesures abasten també a la reestructuració financera a través d’un conveni amb els creditors amb opcions de divers contingut: des de quitacions i pagaments ajornats fins a totes aquelles que considerem aptes per a superar la insolvència.

Dins del concurs de creditors existeix també la possibilitat de venda d’una o diverses unitats productives. La venda es pot realitzar de manera àgil al començament del procediment, a través dels denominats “pre-pack”. Fins i tot pot ser el propi soci de l’empresa familiar l’adquirent últim, encara que sí amb algunes restriccions o conseqüències.

Davant la situació creada pel COVID19, el legislador ha considerat prioritari salvar el teixit productiu i l’ocupació atorgant al procediment concursal en la qual existeixi venda d’unitat productiva, el benefici de tramitació judicial preferent fins el mes vinent de març de 2021.

Els ERTOS d’impediment i els ERTOS de limitació.

Dèiem que ja anem pel Reial Decret 30/2020. Aquest últim decret dóna continuïtat als ERTOS que vencien el 30 de Setembre de 2020, ERTOS que afecten encara un total de 735.017 treballadors en tota Espanya a data 23 de Setembre de 2020.

Aquest RD 30/2020, estén els ERTOS de força major per a una determinades activitats i situacions, però tal vegada el més important de l’RD, no és aquesta ampliació a uns sectors molt determinats (42 sectors protegits), sinó que obre la possibilitat a altres empreses amb la creació dels ERTOS D’IMPEDIMENT i els ERTOS DE LIMITACIÓ.

• Als ERTOS d’impediment podran acollir-se les empreses que, a conseqüència de restriccions adoptades per l’autoritat competent (exemple les empreses d’oci nocturn), no poden realitzar la seva activitat
• Mentre que els ERTOS de limitació estan pensats per als sectors que han vist alterada la seva activitat per decisió d’una autoritat autonòmica o estatal que limiti, per exemple, els aforaments i els horaris.

El Reial Decret obliga a les empreses que s’han acollit als beneficis de l’ERTO a mantenir els llocs de treball durant sis mesos com a temps de salvaguarda de l’ocupació, establint-se un nou període de sis mesos que començarà a comptar una vegada finalitzat el compromís previ.

Amb el Reial Decret 30/2020, es prorroga fins al 31 de gener de 2021 la “prohibició” d’acomiadament per causes objectives. En la pràctica, aquest impediment es tradueix en un sobre cost equiparant-lo a l’improcedent amb 33 dies d’indemnització en comptes dels 20 dies per a treballadors amb una antiguitat posterior a la reforma laboral del 2012.

Conclusions

Una empresa en situació concursal no és una empresa acabada. Deixem de costat l’estigma que sempre ha acompanyat al terme “concurso” i utilitzem-lo com a eina útil per a la protecció i supervivència del projecte.

Dit això, destaquem també que només hi ha una regla general aconsellable a tota situació: la prevenció i la presa de decisions sense demora. A partir d’això, una anàlisi escrupolosa ens portarà a adoptar les mesures disponibles entre el gran espectre que la legislació actual ofereix.

La informació és fonamental per a la presa de decisions. Prevenció i anticipació són la clau per a sortir de la greu situació en la qual ens trobem. Existeixen les eines per a sobreviure a aquesta crisi, no cal dubtar a aplicar-les.

La entrada Avantatges del concurs de creditors per a empreses que necessiten hibernar durant la crisi de la COVID19. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Els passats dies 12 i 13 de novembre 2019 vam acudir, com cada edició, al XV Fòrum Concursal. Sessions eminentment pràctiques on es van tractar temes de summa actualitat que sorgeixen en el dia a dia dels qui ens dediquem professionalment al dret concursal.

Aquest mecanisme dóna empara a les persones físiques (empresàries i no empresàries) en situació d’insolvència per a arribar a un acord amb els creditors, liquidar el patrimoni per a pagar els crèdits i, si escau, sol·licitar el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet.

Sent una solució molt interessant, la seva execució pot comportar  alguna que una altra dificultat que pot portar a allargar el temps de tramitació del procediment.

El procediment preveu una primera fase de mediació davant Notari, que evitaria la via judicial. Primer problema: trobar un mediador. La dificultat no és tant trobar-lo, sinó que el mediador accepti el lloc, ja que en tenir els deutors molt pocs recursos econòmics, el mediador es planteja dubtes de no veure retribuïda la seva labor, risc sens dubte cert.

Per això, el notari tira d’agenda fins a cridar un número prudencial de tres mediadors i fer constar que cap ha acceptat el nomenament, declaració imprescindible per a seguir la via judicial.

Si fracassa la mediació, iniciem la via judicial amb una demanda en el partit judicial del domicili del deutor. Segona dificultat: quan el deutor no és empresari, el jutjat en qüestió no és un jutjat mercantil especialitzat en procediments concursals i això pot alentir el tràmit. És el nostre parer que la competència hauria de recaure sempre en els jutjats mercantils.

Tercer punt problemàtic: aconseguir el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. La seva finalitat és liquidar tots els deutes existents fins i tot no existint béns suficients del deutor per a fer front al seu pagament. Per a això resulta imprescindible provar la bona fe del deutor.

Com la demostrarem? Aportant tota la documentació que justifiqui l’actuació diligent del deutor, exposant detalladament les causes que han portat a la insolvència, manifestant les dificultats econòmiques, precarietat laboral, problemes familiars, malalties, etc. amb el detall més gran possible. És potser un dels punts més importants i que el que cal prestar molta atenció ja d’això pot dependre la posterior resolució. La nostra recomanació és sincerar-se al màxim per a poder traslladar la realitat al Jutge.

Dèiem que els beneficis continuen sent majors que les dificultats i això ho podem afirmar amb tota rotunditat.

Tant és així que el Tribunal Suprem, en una recent sentència de 2 de juliol, ha ampliat l’exoneració als deutes amb la Seguretat Social i Hisenda, quan la llei no la contempla. Els deutes amb la Seguretat Social i Hisenda solen ser molt més comunes i les que més ofeguen als autònoms.

L’Alt Tribunal considera que, una vegada aprovat el pla de pagaments pel jutge, el creditor públic no pot contrariar-lo i embargar els béns del deutor posant en perill l’eficàcia del pla. Recordem que la finalitat de la llei és l’exoneració plena del deutor.

En aquest sentit, els Ministeris de Justícia i Economia van presentar al Govern al març 2019 el Projecte de Text Refós de la Llei Concursal, que preveu l’extensió de l’exoneració a “la totalitat dels crèdits insatisfets” i que “en tot cas, l’exoneració inclourà als crèdits de Dret públic”.

Sens dubte, és una mesura molt transformadora. De la prioritat que li atorgui el nou govern a la reforma, dependrà la seva definitiva aprovació per les Corts, per la qual cosa és difícil de determinar encara la seva entrada en vigor.

En cas que vostè es trobi en situació d’insolvència o conegui a algú a qui li pugui interessar iniciar aquest procediment per a liquidar els seus deutes i començar de nou, no dubti a contactar amb Domenech Delsors Advocats i li atendrem al més aviat possible i de forma personalitzada.

La entrada Què cal saber sobre la llei de segona oportunitat. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Recordem, l’IRPH és un índex fabricat pels bancs per al càlcul de la quota hipotecària. Aquest índex s’obté mitjançant el càlcul de la mitjana mensual de l’interès que els bancs apliquen sobre les hipoteques de nova constitució.

Múltiples demandes van entrar en els jutjats sol·licitant l’anul·lació de la clàusula que incloïa com a mètode de càlcul aquest índex. Va haver-hi moltes sentències favorables fins que el Tribunal Suprem va canviar de criteri.

El nostre Alt Tribunal va considerar en la seva Sentència de 14 de desembre de 2017 que l’índex IRPH estava legalment previst, que la clàusula era gramaticalment clara, i que superava per tant les exigències per a ser considerada plenament vàlida. Decisió emparada en el fet que l’IRPH no estava comprès en l’àmbit d’aplicació de la Directiva UE.

Ja vaig avançar en aquelles dates la meva opinió que aquesta Sentència en absolut seria un punt d’inflexió.

El cas de la clàusula IRPH va arribar a la Justícia Europea, de la mà del Jutge de Primera Instància 38 de Barcelona i ara el Tribunal de Justícia de la UE ha de dirimir si els contractes que inclouen la clàusula IRPH estan subjectes a la directiva comunitària sobre clàusules abusives.

El Jutge que va acudir a Luxemburg va plantejar si els jutges espanyols podien controlar el caràcter abusiu de la clàusula IRPH i quin deu ser la informació que l’entitat bancària ha de facilitar.

L’Advocat General de la Cort Europea és concloent: clàusula pactada entre professional i consumidor no pot excloure’s de l’àmbit d’aplicació de la directiva, al contrari del defensat pel Suprem. La fórmula de càlcul és «complexa i poc transparent» per a un consumidor mitjà.

Si la justícia europea segueix el criteri de l’Advocat General, la banca espanyola pot rebre un dur revés alhora que quedarà superat el criteri mantingut pel Tribunal Suprem en la seva Sentència de 2017 favorable a la banca.

Esperem que la Sentència del Tribunal Europeu atorgui de forma definitiva la deguda protecció al consumidor.

La entrada IRPH: La Justícia Europea versus el Tribunal Suprem. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Des de l’any 2015, els Bancs han hagut d’assumir el pagament de nombroses condemnes per aquestes clàusules hipotecàries, però no sempre sobre la base dels mateixos conceptes. No tots els Jutjats han seguit un criteri uniforme a l’hora de resoldre quina part, si el Banc o si la persona contractant, es feia càrrec d’els uns o els altres despeses, de manera que es donen resolucions en molt diversos sentits segons les dicti l’un o l’altre jutjat.

Fa pocs dies que el Tribunal Suprem “EN PLE” ha dictat una nova Sentència mitjançant la qual sembla pretendre posar ordre a tantes resolucions contradictòries entre si.

La Sentència de 23 de Gener de 2019, número 44/2019, dictada en el recurs 2982/2018 del Tribunal Suprem declara la nul·litat, pel seu caràcter abusiu, de la clàusula inclosa en els contractes de préstec amb garantia hipotecària que estableix que siguin de càrrec de la part prestatària la totalitat de les despeses i impostos derivats de l’operació.

Pel que respecta als efectes d’aquesta declaració de nul·litat i a les quantitats que ha de reintegrar l’entitat financera per indegudament cobrades, la Sala es pronuncia sobre la distribució d’aquestes despeses i tributs conforme a la normativa vigent en el moment de la signatura del contracte.

De forma resumida el criteri establert ve a dir que

• Les despeses de Notaria les assumirà el Banc i el prestatari al 50% en considerar que la intervenció notarial interessa a totes dues parts: al consumidor per l’obtenció del préstec a un interès generalment inferior al que pagaria en un contracte sense garantia real i al prestador per la garantia hipotecària.
• En segon lloc, hauran de ser abonats per l’entitat prestadora les despeses registrals que ocasioni la inscripció del contracte de préstec hipotecari puix que la garantia hipotecària s’inscriu al seu favor.
• El pagament dels reportats per la inscripció de l’escriptura de cancel·lació, corresponen al prestatari per inscriure’s al seu favor.
• L’impost d’actes Jurídics Documentats que grava qualsevol hipoteca serà a càrrec exclusivament del client, alliberant d’aquesta forma a l’entitat creditícia. respecte a l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, la Sala confirma la doctrina jurisprudencial que assenyala que el subjecte passiu del mateix és el prestatari.
• Les despeses de gestoria es consideren que han de sufragar-se per meitat puix que els serveis del gestor es realitzen en interès o benefici de totes dues parts contractants.

Estem convençuts que aquest no és l’últim capítol del serial: en tractar-se d’un assumpte de gran abast, arribarà al Tribunal de Justícia de la UE i molt probablement aquest tribunal decidirà que tots els costos de la hipoteca hauran d’anar a càrrec de les entitats de crèdit, ja que són elles les directes i majorment beneficiades de la seva inscripció.

Una dada a tenir en compte és la proposta de Llei Hipotecària aprovada pel Parlament i ara pendent de tramitació al Senat que, de no produir-se modificació, preveu que les entitats bancàries assumeixin el pagament de la totalitat de les despeses d’hipoteca excepte els de taxació, o dit d’una altra manera: les entitats bancàries hauran de pagar les despeses de notari, gestoria, registre i l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD).

Amb tota seguretat aquest no és la fi de la controvèrsia.

La entrada És definitiu el nou criteri sobre qui paga les despeses hipotecàries? se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

El reglament europeu desitja aportar un marc jurídic més sòlid que atorgui major transparència i generi la confiança que permeti el desenvolupament de l’economia, alhora que protegeixi degudament els Drets Fonamentals a la privadesa i a la protecció de les dades personals.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades, conscient de l’esforç que l’adaptació suposa per a moltes pimes i micro pimes ha donat certament un ampli marge perquè aquesta adaptació tingui lloc, però és necessària la conscienciació de la necessitat d’una deguda adaptació i una major implicació d’empreses i treballadors.

Les estadístiques fruit de l’enquesta sobre el coneixement del Reglament en les pimes espanyoles realitzada per l’AEPD i CEPYME i publicades el passat 19 de Juliol de 2018 són contundents: gairebé 4 de cada 10 empreses, no tenen encara coneixement d’aquesta normativa.

Els resultats de l’enquesta recullen que els tractaments de dades que les pimes realitzen amb major freqüència són els de clients, proveïdors i empleats, que són tractats per la gairebé totalitat de les empreses (del 97% al 92%) i, en menor mesura, els relatius a la videovigilància (38%) i formularis a Internet (17%). Aquestes dades coincideixen amb l’anàlisi que va realitzar l’Agència dels 4,3 milions de fitxers inscrits per part d’empreses. Observar que un 75% d’ells feien referència a tractaments de dades d’escàs risc, i que es tractava de pimes en més d’un 90% dels casos.

Tal com explica la Directora de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, l’adaptació a la legislació sobre protecció de dades aporta valor afegit de confiança per als clients i millora la competitivitat.

En finalitzar l’any en curs, totes les pimes i micro pimes hauran d’estar degudament adaptades al nou reglament, sota risc d’inspecció i/o sanció.

Com cal procedir per realitzar l’adaptació: la nostra recomanació és partir de la formulació d’una sèrie de preguntes:

1. Què protegeix la nova normativa i a qui va dirigida.
2. I veure quines dades tractem, qui són els titulars d’aquestes dades, com és la finalitat del tractament, on les emmagatzemem.

Responent a aquestes preguntes tindrem la resposta del risc que manegem i com tractar-ho.

Una correcta adaptació no acaba en la implementació de mers formularis introduïts en una pàgina web o en paper escrit. És necessari un correcte coneixement de la normativa i actuar en conseqüència, cap empresa té la mateixa activitat i per tant l’adaptació ha de ser atenent a les necessitats particulars de cada entitat.

Demani més informació a dom@domenech-advocats.com i realitzarem tots els tràmits per adequar la seva empresa a la nova RGPD amb la màxima diligència i compromís..

La entrada El que ha de saber sobre la nova RGPD. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Malgrat el desconeixement d’aquesta Llei per a molts ciutadans, és una solució per a moltes situacions que abans eren irreversibles i ara han deixat de ser-ho.

És una llei d’origen europeu que neix de la preocupació de la Comissió Europea davant la crisi de moltes persones físiques i autònoms, que es troben per motius sobrevinguts davant una situació de bloqueig financer.

Aquesta llei pretén ser una lleugera pilota d’oxigen per a petits empresaris i persones particulars, que troben un mitjà legal per refer-se d’una aventura emprenedora fracassada i que els ha arrossegat a contreure deutes inassumibles.

Quan una persona física es troba en una situació d’asfíxia financera es veu obligada a treballar en economia submergida. Per aquest motiu la Comissió Europea va obligar a tots els països de la Unió a incorporar en els seus ordenaments jurídics un mecanisme legal de segona oportunitat.

Quina finalitat persegueix la Llei de la Segona Oportunitat?

La supervivència de molts emprenedors, persones físiques i autònomes que abans havien de fer front als deutes contrets amb el seu patrimoni present i futur.

Qui pot acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat??

Totes les persones físiques i autònoms que mantinguin deutes per sobre de les seves possibilitats, ja no hauran d’afrontar els seus deutes amb la garantia del seu patrimoni futur.

Quin és el procediment a seguir?

És un procediment que s’inicia amb un intent d’acord extrajudicial i que ha d’acabar passant pel jutjat. Quan es compleixen una sèrie de requisits, es pot aconseguir la cancel·lació del total dels seus deutes.

Si el jutge considera que el particular deutor ha actuat sempre amb bona fe i que compleix amb els requisits que exigeix la llei, el nostre despatx assegura un 100% d’èxit si es compleixen els requisits. En conseqüència, el jutjat ens concedirà la cancel·lació dels deutes que ofereix la llei de la segona oportunitat.

A Catalunya, 450 persones s’hi van acollir l’any 2017 a la Llei de la Segona Oportunitat. Representen una de cada tres que ho va demanar a Espanya. Una xifra insuficient, segons el Col·legi de l’Advocacia, que demana que s’aprofitin molt més els avantatges previstos per la llei i que recull el següent reportatge:

La entrada Asfíxia financera: cancel·li els seus deutes amb la Llei de la Segona Oportunitat. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.