Es tracta d’una reforma d’ampli calat la finalitat del qual és harmonitzar i ordenar la legislació concursal que des del 2003 ha estat reformada fins a 28 vegades.

Aquest nou text, és la transposició de la directiva europea de reestructuració i insolvència, Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per a augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132 del Parlament Europeu i del Consell, sobre determinats aspectes del Dret de societats (Directiva sobre reestructuració i insolvència).

La reforma, que s’emmarca en els sistemes d’insolvència, posa fi al règim transitori de moratòria concursal posat en marxa per a respondre a l’impacte de la pandèmia que ha permès protegir la indústria en un context extraordinari.

Com a norma, els sistemes d’insolvència tenen com a objectiu en el cas d’activitats econòmicament viables però amb dificultats financeres, tractar de facilitar la reestructuració del passiu garantint els drets dels creditors i la continuïtat de l’empresa.

En el cas d’activitats inviables, el procediment tracta d’extreure el major valor dels actius per a retornar als creditors el major percentatge dels seus crèdits, seguint un ordre de prelació.

Quan el deutor insolvent és una persona física, el concurs pretén identificar als deutors de bona fe i oferir-los una exoneració parcial o total del seu passiu insatisfet que els permeti beneficiar-se d’una segona oportunitat, evitant la seva passo a l’economia submergida o a una situació de marginalitat.

La nova Llei pretén agilitzar els procediments concursals donant major nombre d’eines a tots els intervinents per a aconseguir major agilitat i practicitat, de manera que s’incrementi la seva utilització versus al procediment conegut fins ara com de segona oportunitat.

El recurs del concurs i també el de segona oportunitat en comparació a altres països del nostre entorn era poc utilitzat, i quan les empreses recorren al concurs, el fan en una situació de dificultats avançades. A més, era un procediment excessivament llarg.

Cal destacar les següents novetats:

1. Quant al denominat benefici d’exoneració del passiu

El benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), passa a denominar-se exoneració del passiu insatisfet (EPI).

La supressió de la paraula “benefici” té el seu fonament en què el legislador vol incidir en què no es tracta de cap benefici, sinó d’un dret propi de la persona natural deutora. Això suposa un clar gir de l’esperit inspirador de Llei concursal que en els seus inicis era clarament favorable al creditor.

El nou EPI suprimeix l’obligació per a aquell deutor que vulgui beneficiar-se de l’exoneració, l’haver intentat amb anterioritat i de manera infructuosa un acord extrajudicial de pagaments. D’aquesta manera, el deutor, persona natural que es trobi en insolvència actual o imminent, podrà acudir al concurs per a poder beneficiar-se de l’exoneració, sense necessitat d’intentar una solució preconcursal en l’èxit de la qual no confia.

S’articulen dues modalitats d’exoneració: l’exoneració amb liquidació de la massa activa i l’exoneració amb pla de pagaments.

Aquestes dues modalitats són intercanviables, en el sentit que el deutor que hagi obtingut una exoneració provisional amb pla de pagaments pot, en qualsevol moment, deixar-la sense efecte i sol·licitar l’exoneració amb liquidació.

Es busca que no sempre sigui necessària la liquidació prèvia dels béns del deutor perquè aquest quedi exonerat dels seus deutes. Ara bé, es manté la impossibilitat d’exonerar crèdits públics, excepte un topall de 10.000 euros per a Hisenda i altres 10.000 euros de la Seguretat Social.

2. Enquant al pre-pack o empaquetat previ

El paquet o empaquetat previ al concurs, conegut en anglès com prepack o pre-packaged és un mecanisme àgil i híbrid que consisteix en la venda d’una unitat productiva acordada de manera prèvia al concurs, l’execució del qual es produeix després de la declaració de concurs.

Així, en fase preconcursal es fixaria el perímetre de la unitat productiva i es recaptarien les ofertes sota la supervisió d’un expert independent que seria, en molts casos, el posterior administrador concursal, consumant-se l’adquisició de la unitat productiva una vegada obert el concurs amb la resolució del jutge aprovant la transmissió.

La nova Llei introdueix un requisit que pot suposar una trava a la venda d’unitats productiva i és l’obligació de l’adquirent de continuar o reiniciar l’activitat amb la unitat o unitats productives ofertes sense cap variació i per un mínim de dos anys, en el cas de pre-pack, i de tres anys en els supòsits de presentació de l’oferta juntament amb la sol·licitud de declaració del concurs.

Establint-se, en tots dos casos, que l’incompliment d’aquest compromís donarà lloc al fet que qualsevol afectat pugui reclamar a l’adquirent l’una indemnització dels danys i perjudicis que poguessin haver-se causat.

3. Quant a la venda de la unitat productiva

La venda de la unitat productiva pot tenir lloc en qualsevol fase del concurs: fase comuna, de conveni o de liquidació i preconcursal apostant clarament i per primera vegada, per la transmissió d’unitats productives o de la totalitat de l’empresa en funcionament com a objecte d’un pla de reestructuració.

4. El procediment especial per a autònoms i microempreses

S’introdueix un procediment especial per a autònoms i microempreses pensat per a donar una major viabilitat a l’empresa a fi de donar continuïtat a la seva activitat o si és el cas, que la liquidació sigui molt més ràpida i amb menor cost.

La Llei 16/2022 de Reforma de la Llei Concursal incorpora un procediment especial per a microempreses (menys de 10 treballadors i menys de 700.000 euros de volum de negoci o de 350.000 euros de passiu), en el qual el paper dels creditors cobra major importància, creant un mecanisme d’insolvència únic i especialment adaptat a les necessitats i circumstàncies d’aquest tipus d’empreses, garantint la màxima simplificació processal.

El passat 26 de setembre va entrar en vigor l’esperada reforma de la Llei Concursal (duta a terme per la Llei 16/2022), abordant i modificant en gran manera tot el sistema concursal, encara que no serà fins a l’1 de gener de 2023 quan entraran en vigor totes les modificacions relacionades amb la tramitació especial per a les microempreses i els autònoms.

La entrada Nova Llei Concursal: un nou escenari se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Enfront d’una situació d’insolvència hi ha una segona oportunitat. Com a professionals del dret creiem fermament en aquesta afirmació i cada vegada són més les Sentències que la secunden.

La Llei de Segona Oportunitat

Hem comentat en altres posts (any 2016) (any 2019) sobre la Llei de Segona Oportunitat, però volem compartir una recent Sentència que fa que cada vegada més creguem en la utilitat d’aquest mecanisme.

La llei reguladora del mecanisme de segona oportunitat està dirigida a les persones particulars que hagin adquirit uns deutes inassumibles, creant-los una situació crítica i evocats a l’economia submergida i la clandestinitat.

El mecanisme previst en la Llei permet a aquestes persones sortir d’aquesta angoixant situació d’una forma ordenada i legal. Si es donen els requisits previstos en la norma es pot arribar a produir l’exoneració total del deute.​​

L’Exposició de Motius, de la Llei de Segona Oportunitat que llaures al compromís social diu:

“Es tracta de permetre que aquell que ho ha perdut tot per haver liquidat la totalitat del seu patrimoni en benefici dels seus creditors, pugui veure’s alliberat de la major part dels deutes pendents després de la referida liquidació”.

No obstant això, com és habitual en el nostre sistema jurídic, aquesta nova legislació també establia el que en termes col·loquials es denomina com a “llei de l’embut”, reservant per a l’Administració Pública un tracte privilegiat dels seus crèdits quant al benefici de l’exoneració del passiu insatisfet regulada en els diferents apartats de l’article 178-bis de la Llei Concursal (L.C.), afegit pel RDL 1/2015 i confirmat per la Llei 25/2015. És a dir, sí, però no.

Què és exonerable en la Llei de Segona Oportunitat

En la pràctica, quedaven fora d’una possible exoneració els crèdits de dret públic (Seguretat Social i Agència Tributària), que quedaven com una llosa futura per a la solvència i rehabilitació de les persones físiques que havien hagut d’acudir a la via concursal.

Una part important dels deutes que arrosseguen les persones físiques, empresaris o no, quan la situació econòmic esdevé asfixiant, són tributàries, les quals fins ara era inviable la seva exoneració.

Recentment el Tribunal Suprem en la Sentència 381/2019 de 2 de juliol, encén un indici de llum a la possible cancel·lació dels deutes contrets amb l’Administració pública, com a Hisenda o Seguretat Social en el marc d’un concurs de persona física. S’introdueix així una gran oportunitat a deutors, empresaris o no, el deute dels quals inclou un crèdit públic. El pronunciament preveu que també els deutes derivats contrets amb l’Agència Tributària puguin ser objecte d’exoneració en més d’un 70%, sempre que es compleixin.

El cas concret si bé es refereix a un deutor de Palma, amb deutes amb l’Agència Tributària (AEAT), entenem que aquest criteri també es fa extensiu als deutes amb Seguretat Social.

A partir d’aquesta Sentència, els Jutjats del Mercantil podran determinar el fraccionament de la part no exonerable del crèdit públic i exonerar del crèdit ordinari i subordinat (interessos, recàrrecs, sancions i un 50% de la quota), mentre que el crèdit privilegiat podrà ser objecte d’un pla de pagaments fraccionats de fins a cinc anys d’acord amb la capacitat econòmica del deutor.

La fallada, del qual és ponent el magistrat Ignacio Sancho Gargallo, realitza una interpretació teleològica, de la fi de la norma, amb esment fins i tot a la nova Directiva d’insolvència i a les recomanacions de la Comissió Europea, que pretén fomentar una “real i efectiva segona oportunitat”.

Recordem que la Llei de Segona oportunitat neix amb la finalitat de donar una solució a una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat de canalitzar novament la seva vida i començar de zero i fins i tot pugui emprendre noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai podrà satisfer.

Poden acollir-se a aquesta solució totes les persones físiques particulars, autònoms i empresaris que hagin actuat de bona fe; això és no haver estat declarat culpable en el concurs de creditors, és a dir, que no hagi originat o agreujat la seva insolvència per dol o culpa greu, no haver estat condemnat en sentència ferma per delictes contra la Hisenda Pública i Seguretat Social; demostrar haver intentat arribar a un acord amb els creditors (normalment bancs) així com la impossibilitat de pagar per motiu de la situació econòmica actual del deutor. Com a últim condicionant, és acceptar inscriure el benefici en un Registre Públic Concursal (al qual només es té accés amb autorització expressa del jutge).

Mitjançant aquest mecanisme que facilita la Llei, es pot arribar a cancel·lar al 100 per cent tots els deutes que no es puguin pagar, i ens referim a hipoteques, préstecs, targetes de crèdit, avals, etc.

Procediment a seguir en la Llei de Segona Oportunitat

El procediment a seguir és el següent:

1. S’ha de presentar la sol·licitud, amb assistència jurídica per part d’un especialista, d’aquest benefici davant el jutge que hagi conegut el previ concurs de creditors. I prèviament a tot això haver intentat, almenys, un acord extrajudicial de pagament amb els creditors.
2. La sol·licitud del benefici ha d’anar acompanyat, segons els casos, d’una proposta de Pla de Pagaments, i confirmar que les opcions de les propostes que ofereixen els bancs no són assumibles pel deutor.

Amb aquest tràmit pot arribar a aconseguir-se l’«exoneració de la totalitat del passiu insatisfet”, la qual cosa en la pràctica es tradueix en la desaparició dels deutes, fins i tot dels avals facilitats a una empresa que es va veure obligada al seu tancament, quedant lliure de responsabilitat.

La entrada La Segona Oportunitat: possible cancel·lació dels deutes contrets amb l’Administració Pública. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

En els últims dies m’han arribat diverses consultes sobre la compatibilitat d’aquestes dues «solucions» enfront de la crisi, l’ERTO i el concurs de creditors.

Actualment, amb la legislació vigent, no existeix cap prohibició que impedeixi sol·licitar el concurs de creditors quan s’ha tramitat un ERTO.

L’ERTO pot ser una solució per a corregir una determinada problemàtica laboral i els concursos de creditors són una possible solució davant una situació d’insolvència, actual o imminent, és a dir, quan l’empresa és incapaç de fer front a les seves obligacions exigibles de pagament.

Totes dues mesures són compatibles, i poden sol·licitar-se en un i un altre moment segons resulti més convenient: poden presentar-se abans, durant i després del concurs de creditors. Pot ocórrer que convingui realitzar l’ERTO, després de la declaració del concurs i obtenir en l’ERTO l’empara del Jutjat Mercantil, en comptes de sol·licitar l’ERTO prèviament i després el concurs de creditors. Però de cap manera l’ERTO ha de ser previ a la sol·licitud del concurs.

Parlarem breument de la sol·licitud i tramitació de l’ERTO en el concurs i en el preconcurs de creditors.

Sol·licitud i tramitació de l’ERTO en el concurs i preconcurs de creditors.

Competència.

La competència del concurs de creditors recau en el jutjat del mercantil conforme l’article 44.1 del Text Refós de la Llei Concursal (d’ara endavant TRLConcursal): «Són competents per a declarar i tramitar el concurs de creditors els jutges del mercantil».

En el concurs de creditors, la competència per a conèixer la sol·licitud d’extinció de contractes de treball en seu concursal ve recollida en l’article 53.1 TRLConcursal, conforme al qual:

«La jurisdicció del jutge del concurs és exclusiva i excloent per a conèixer de les accions socials que tinguin per objecte la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament, la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que, conforme a la legislació laboral i al que s’estableix en aquesta llei, tinguin caràcter col·lectiu, així com de les quals versin sobre la suspensió o extinció de contractes d’alta direcció.»

Legislació i procediment aplicables.

Les disposicions aplicables al procediment d’extinció col·lectiva de contractes de treball en el si del procediment concursal seran les específicament previstes en el Text Refós de la Llei Concursal, norma a la qual expressament remet el mateix article 57 del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, aprovat Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

Només en el no previst en els preceptes concursals existeix una remissió a la legislació laboral (article 169.2 TRLConcursal). Concretament, el procediment aplicable es recull en l’article 169.2, de la meritada norma, amb remissió als articles següents, articles 170 a 185 TRLConcursal:

«Declarat el concurs, la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament i la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, es tramitaran per les regles establertes en aquesta Subsecció quan tinguin caràcter col·lectiu.»

Legitimació per a sol·licitar l’extinció dels contractes de treball.

Segons l’article 171 TRLConcursal, estaran legitimats per a sol·licitar al Jutge del concurs l’extinció col·lectiva de contractes de treball, tant l’administració concursal com el deutor o els treballadors de l’empresa, a través dels seus representants legals.

Moment processal per a la sol·licitud d’extinció dels contractes de treball.

L’article 172 TRLConcursal disposa que l’adopció de les mesures que es poden sol·licitar en l’article 171 TRLConcursal, entre les quals es troba l’extinció col·lectiva de contractes de treball, només podrà dur-se a terme una vegada emès l’informe preceptiu per l’administració concursal a què es refereix l’article 290 TRLConcursal.

No obstant això, en aquells casos a què la viabilitat futura de l’empresa pugui veure’s greument compromesa, així com l’ocupació i causar greu perjudici als treballadors, acreditant aquesta circumstància, la sol·licitud podrà realitzar-se davant el jutge en qualsevol moment del procediment des de la declaració del concurs.

L’esperit del Text Refós de la Llei Concursal ve a confirmar la possibilitat d’anticipar tràmits processals en aquells supòsits en què això beneficiï a la massa activa o bé eviti perjudicar la massa passiva, és a dir, es pretén evitar que es comprometi greument la viabilitat futura no ja de l’empresa, sinó de la satisfacció de creditors.

En aquest sentit, existeixen diversos precedents judicials que han anat interpretant amb amplitud l’excepció prevista, abans recollida en l’article 64.3 de la derogada Llei Concursal 22/2003 (actualment en art. 172 TRLConcursal), d’anticipar la sol·licitud de mesures laborals a l’emissió de l’informe d’administradors, aplicant aquesta possibilitat en altres supòsits que no es refereixen estrictament a «la viabilitat futura de l’empresa».

A títol il·lustratiu, cal esmentar l’Acte del Jutjat del Mercantil de Cadis de 15 d’abril de 2005 (la Llei 83915/2005) que, com a excepció per a admetre l’anticipació, es basava en el previsible exercici per part dels treballadors de les accions d’extinció de contractes de treball per falta de pagament de salaris de l’article 50.1.b) de l’Estatut dels Treballadors. Això, segons el citat Tribunal, podria comportar l’augment de l’endeutament de la concursada, atès que la indemnització a abonar es qualifiqués de crèdit contra la massa, exarticle 242 TRLConcursal.

Impugnació.

Existeixen diversos mitjans per a fer valer el desacord amb les resolucions dictades en els incidents concursals relatius a accions socials:

• El recurs en sentit rigorós, de suplicació davant la Sala social TSJ, competent per raó del territori en què té seu el Jutjat del concurs de què es tracti, així com els altres recursos previstos en la Llei reguladora de la jurisdicció social, que es tramitaran i resoldran davant els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, sense que cap d’ells tingui efectes suspensius sobre la tramitació del concurs ni de cap dels seus incidents, seccions o peces separades.
• L’Estatut dels Treballadors contempla accions individuals per contraposició al llit conflicte col·lectiu per a impugnar els trasllats i modificacions substancials de treball de caràcter col·lectiu, amb virtualitat suspensiva (articles 40.2 i 41.4 ET 2015).
• Finalment, la impugnació de qüestions referides estrictament a la relació jurídica individual, es recullen en un capítol específic, article 541 TRLConcursal, que regula l’incident en matèria laboral per a:
  1. Les accions que els treballadors o el FOGASA exercitin contra l’acte que decideixi sobre la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament, la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que, conforme a la llei, tinguin caràcter col·lectiu. Entenem que fa referència realment a qüestions que es refereixen estrictament a la relació jurídica individual cada treballador, atenent que l’Acte únicament és recurrible en suplicació per part dels representants dels treballadors i no individualment en mancar de legitimació activa (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 5607/2018, de 24 d’octubre, 3784/2018).
  2. Els treballadors que tinguin la condició de personal d’alta direcció poden contradir la decisió de l’administració concursal d’extingir o suspendre els contractes subscrits pel concursat amb aquests. En tots dos casos el termini és d’un mes des que van conèixer o van poder conèixer la resolució judicial, o l’administració Concursal els notifiqui la decisió adoptada.

Una altra alternativa més viable: el preconcurs.

Davant l’allau de sol·licituds de concursos que previsiblement s’aveïna, és interessant tenir en compte altres alternatives més viables i menys dràstiques al concurs de creditors com és el preconcurs.

El preconcurs, de tramitació més àgil, pot ajudar l’empresari i als seus creditors a superar la situació, permetent que l’empresa sobrevisqui i pugui continuar desenvolupant la seva activitat.

Aquest mecanisme no ha de culminar amb l’entrada en concurs de l’empresa, si en el termini establert esmenem la situació d’insolvència. Poso, per exemple, obtenir el refinançament de les nostres entitats financeres, proveïdors, etc., i mentre aconseguim aquest canvi en la nostra empresa, la llei ens dóna un període de quatre mesos molt útils per a superar la crisi.

El preconcurs pot ser d’especial utilitat per a molts casos, per ser un procés senzill i curt en el temps, que permet al deutor iniciar negociacions amb els seus creditors per a arribar a un acord amb ells i evitar el concurs, renegociant els deutes, tant en la seva quantia com en el període de pagament.

Quant al seu tràmit, consisteix en una declaració dirigida al jutjat, el qual atorga un termini de tres mesos, més un, per a realitzar un últim intent de negociació amb els nostres proveïdors, especialment amb entitats bancàries per a tractar de refinançar el deute que tingui la societat i així poder reflotar-la.

Des del meu punt de vista aporta en determinats casos avantatges substancials:

• No altera la rutina laboral durant el temps que duri el procediment: A diferència del concurs, la societat no és intervinguda per administradors concursals. És a dir, l’empresa aconsegueix mantenir els seus òrgans de govern i ser responsable de totes les decisions executives.
• Evita la mala qualificació: Les empreses en preconcurs queden protegides davant la possible sol·licitud de concurs necessari per part dels seus creditors.
• Paralitza les execucions: Des de la presentació de la comunicació no seran possibles les execucions judicials de béns o drets que siguin «necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional».
• No afecta la imatge de l’empresa: Les empreses en preconcurs compten amb una certa privacitat respecte al procés. Malgrat que el secretari judicial pot ordenar la publicació de l’extracte de la resolució en el Registre Públic Concursal, si el deutor així ho sol·licita de manera expressa, aquest no es farà públic. No obstant això, el deutor pot demanar que s’aixequi el caràcter de reservat de la comunicació quan així ho desitgi.
• El seu cost és interessant. En un preconcurs les despeses sempre seran molt més baixos que els que es puguin donar en un concurs, ja que, la seva durada és curta i delimitada: no hi ha administrador concursal i els costos de lletrat i procurador són bastant inferiors.

Josep Domenech Delsors

La entrada ERTO i Concurs de Creditors, solucions enfront de la crisi de la covid19 se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Els passats dies 12 i 13 de novembre 2019 vam acudir, com cada edició, al XV Fòrum Concursal. Sessions eminentment pràctiques on es van tractar temes de summa actualitat que sorgeixen en el dia a dia dels qui ens dediquem professionalment al dret concursal.

Aquest mecanisme dóna empara a les persones físiques (empresàries i no empresàries) en situació d’insolvència per a arribar a un acord amb els creditors, liquidar el patrimoni per a pagar els crèdits i, si escau, sol·licitar el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet.

Sent una solució molt interessant, la seva execució pot comportar  alguna que una altra dificultat que pot portar a allargar el temps de tramitació del procediment.

El procediment preveu una primera fase de mediació davant Notari, que evitaria la via judicial. Primer problema: trobar un mediador. La dificultat no és tant trobar-lo, sinó que el mediador accepti el lloc, ja que en tenir els deutors molt pocs recursos econòmics, el mediador es planteja dubtes de no veure retribuïda la seva labor, risc sens dubte cert.

Per això, el notari tira d’agenda fins a cridar un número prudencial de tres mediadors i fer constar que cap ha acceptat el nomenament, declaració imprescindible per a seguir la via judicial.

Si fracassa la mediació, iniciem la via judicial amb una demanda en el partit judicial del domicili del deutor. Segona dificultat: quan el deutor no és empresari, el jutjat en qüestió no és un jutjat mercantil especialitzat en procediments concursals i això pot alentir el tràmit. És el nostre parer que la competència hauria de recaure sempre en els jutjats mercantils.

Tercer punt problemàtic: aconseguir el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. La seva finalitat és liquidar tots els deutes existents fins i tot no existint béns suficients del deutor per a fer front al seu pagament. Per a això resulta imprescindible provar la bona fe del deutor.

Com la demostrarem? Aportant tota la documentació que justifiqui l’actuació diligent del deutor, exposant detalladament les causes que han portat a la insolvència, manifestant les dificultats econòmiques, precarietat laboral, problemes familiars, malalties, etc. amb el detall més gran possible. És potser un dels punts més importants i que el que cal prestar molta atenció ja d’això pot dependre la posterior resolució. La nostra recomanació és sincerar-se al màxim per a poder traslladar la realitat al Jutge.

Dèiem que els beneficis continuen sent majors que les dificultats i això ho podem afirmar amb tota rotunditat.

Tant és així que el Tribunal Suprem, en una recent sentència de 2 de juliol, ha ampliat l’exoneració als deutes amb la Seguretat Social i Hisenda, quan la llei no la contempla. Els deutes amb la Seguretat Social i Hisenda solen ser molt més comunes i les que més ofeguen als autònoms.

L’Alt Tribunal considera que, una vegada aprovat el pla de pagaments pel jutge, el creditor públic no pot contrariar-lo i embargar els béns del deutor posant en perill l’eficàcia del pla. Recordem que la finalitat de la llei és l’exoneració plena del deutor.

En aquest sentit, els Ministeris de Justícia i Economia van presentar al Govern al març 2019 el Projecte de Text Refós de la Llei Concursal, que preveu l’extensió de l’exoneració a “la totalitat dels crèdits insatisfets” i que “en tot cas, l’exoneració inclourà als crèdits de Dret públic”.

Sens dubte, és una mesura molt transformadora. De la prioritat que li atorgui el nou govern a la reforma, dependrà la seva definitiva aprovació per les Corts, per la qual cosa és difícil de determinar encara la seva entrada en vigor.

En cas que vostè es trobi en situació d’insolvència o conegui a algú a qui li pugui interessar iniciar aquest procediment per a liquidar els seus deutes i començar de nou, no dubti a contactar amb Domenech Delsors Advocats i li atendrem al més aviat possible i de forma personalitzada.

La entrada Què cal saber sobre la llei de segona oportunitat. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Malgrat el desconeixement d’aquesta Llei per a molts ciutadans, és una solució per a moltes situacions que abans eren irreversibles i ara han deixat de ser-ho.

És una llei d’origen europeu que neix de la preocupació de la Comissió Europea davant la crisi de moltes persones físiques i autònoms, que es troben per motius sobrevinguts davant una situació de bloqueig financer.

Aquesta llei pretén ser una lleugera pilota d’oxigen per a petits empresaris i persones particulars, que troben un mitjà legal per refer-se d’una aventura emprenedora fracassada i que els ha arrossegat a contreure deutes inassumibles.

Quan una persona física es troba en una situació d’asfíxia financera es veu obligada a treballar en economia submergida. Per aquest motiu la Comissió Europea va obligar a tots els països de la Unió a incorporar en els seus ordenaments jurídics un mecanisme legal de segona oportunitat.

Quina finalitat persegueix la Llei de la Segona Oportunitat?

La supervivència de molts emprenedors, persones físiques i autònomes que abans havien de fer front als deutes contrets amb el seu patrimoni present i futur.

Qui pot acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat??

Totes les persones físiques i autònoms que mantinguin deutes per sobre de les seves possibilitats, ja no hauran d’afrontar els seus deutes amb la garantia del seu patrimoni futur.

Quin és el procediment a seguir?

És un procediment que s’inicia amb un intent d’acord extrajudicial i que ha d’acabar passant pel jutjat. Quan es compleixen una sèrie de requisits, es pot aconseguir la cancel·lació del total dels seus deutes.

Si el jutge considera que el particular deutor ha actuat sempre amb bona fe i que compleix amb els requisits que exigeix la llei, el nostre despatx assegura un 100% d’èxit si es compleixen els requisits. En conseqüència, el jutjat ens concedirà la cancel·lació dels deutes que ofereix la llei de la segona oportunitat.

A Catalunya, 450 persones s’hi van acollir l’any 2017 a la Llei de la Segona Oportunitat. Representen una de cada tres que ho va demanar a Espanya. Una xifra insuficient, segons el Col·legi de l’Advocacia, que demana que s’aprofitin molt més els avantatges previstos per la llei i que recull el següent reportatge:

La entrada Asfíxia financera: cancel·li els seus deutes amb la Llei de la Segona Oportunitat. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.

Deia l’exposició de motius de Llei que el seu objectiu no és un altre que permetre el que tan expressivament descriu la seva denominació: que una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida i fins i tot d’arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai podrà satisfer.

L’experiència ha demostrat que quan no existeixen mecanismes de segona oportunitat es produeixen desincentius clars a escometre noves activitats i fins i tot a romandre en el circuit regular de l’economia. Això no afavoreix òbviament al propi deutor, però tampoc als creditors ja siguin públics o privats. Al contrari, els mecanismes de segona oportunitat són desincentivadors de l’economia submergida i afavoridors d’una cultura empresarial que sempre redundarà en benefici de l’ocupació.

A aquesta finalitat respon la primera part d’aquesta Llei, per la qual es regulen diversos mecanismes de millora de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, introduït en la nostra legislació concursal per la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, i s’introdueix un mecanisme efectiu de segona oportunitat per a les persones físiques destinat a modular el rigor de l’aplicació de l’article 1911 del Codi Civil que estableix la responsabilitat patrimonial universal del deutor, el que el deutor respongui davant els seus deutes amb tots els seus béns presents i futurs.  

La finalitat de la Llei no és una altra que permetre a les persones físiques una segona oportunitat, és a dir, que, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida i fins i tot d’arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una els deutes que mai podrà satisfer.

De la reforma que va suposar la Llei cal destacar la introducció de l’article 178 bis que tracta del benefici del passiu insatisfet. Una vegada conclòs el concurs el deutor persona natural podrà obtenir el benefici d’exoneració del passiu insatisfet, sempre que es compleixin els requisits establerts de concurrència de bona fe i de falta d’actius per afrontar els seus deutes.

El procés és complex, amb intervenció preceptiva d’Advocat i tutelat per un Jutge, no per això menys interessant. Dic això perquè pel que sembla de les estadístiques publicades després d’un any de bagatge de la Llei els resultats no són els esperats.

En el primer semestre de 2016 es van presentar solament 344 concursos de persona física no empresari, en el 2015 no van arribar a 600 quan a França o Alemanya se superen àmpliament els 100.000 concursos de persona física a l’any. Espanya ha estat dels últims d’Europa a regular la segona oportunitat i clarament la Llei no ha servit per recuperar a les milers de persones en clara situació de risc social per infrautilización de la mateixa. És una Llei infrautilizada, però no per això hem d’ignorar-la.

Malgrat la complexitat que a primera vista ofereix la reforma, és una eina que puc afirmar pot ajudar en gran manera a moltes persones. Cal seguir treballant sense timidesa de manera que més persones puguin obtenir aquest benefici i puguin seguir activament en la nostra societat creant riquesa i treball.

La entrada Existeix una segona oportunitat. L’acumulació de deutes no és la fi. se publicó primero en Domenech Delsors Advocats.